De el llatí computus , còmput és una compte o càlcul. Els còmputs permeten reflectir estadístiques o el resultat d'una votació. Per exemple: "L'última anotació no ha estat registrada en el panell de còmput" , "Els còmputs provisoris reflecteixen un ampli triomf de l'candidat oficialista" , "D'acord a l'còmput oficial, el nostre equip porta un avantatge de tres punts" .
La noció de còmput també s'utilitza en el marc de la teoria de la computació, la branca de la matemàtica que s'especialitza en les capacitats fonamentals de les computadores. Aquestes màquines s'encarreguen d'utilitzar models matemàtics per fer còmputs.
La teoria de la computació va començar a desenvolupar-se amb la intenció de trobar un mètode universal que permetés resoldre tots els problemes matemàtics. D'aquesta manera, els científics van començar a treballar amb algoritmes (conjunts prescrits d'instruccions ordenades i finites que possibiliten dur a terme una activitat en passos successius).
Precisament molt en relació amb l'esmentada teoria es troben el que es dóna a cridar funcions computables. En concret són totes aquelles funcions que es converteixen en objecte d'estudi i anàlisi per part d'aquella. A més també caldria destacar que tenen la particularitat que es poden calcular mitjançant l'ús de la coneguda com a màquina de Turing.
Aquest dispositiu no és altre que un sistema que se sustenta en l'ús d'una taula de regles i d'uns símbols que es manipulen i que es troben col·locats sobre una cinta determinada.
La dificultat que presenten aquestes funcions computables ha estat molt analitzada al llarg de la història i el resultat d'aquesta afirmació ve a determinar que quan es procedeix a resoldre un problema relacionat amb elles, amb el seu càlcul, es porta terme la resolució del que es coneix com a problema de funcions.
Concretament hauríem d'establir que aquestes funcions poden ser de dos tipus. Així, d'una banda, es troben les computables que són aquelles que es desenvolupen fent ús d'un operador de tipus booleà.
I d'altra banda, hi hauria les funcions parcialment computables que són aquelles en les que pren protagonisme un conjunt enumerable de manera recessiva.
Aplicat a la computació, l'algoritme es converteix en una funció que transforma les dades d'entrada (que formen part d'un problema) en dades de sortida (la solució a aquest problema).
Una de les principals qüestions de la teoria de la computació, per tant, és la computabilitat. Aquest concepte analitza els límits de la solució de problemes a través dels algoritmes. Quan un problema no pot resoldre a través d'un còmput, suposa un límit per a la computació.
A més de tot això caldria destacar que la teoria de la computabilitat està molt en relació amb l'anteriorment esmentada màquina de Turing. Així, gran part del seu treball el realitza sobre la base de quins problemes pot resoldre aquella o els formalismes que estan units a la mateixa.
El còmput eclesiàstic, finalment, és el conjunt de càlculs que es realitzen per determinar quan és el dia de la Pasqua de Resurrecció i d'altres festes religioses movibles.