El primer que hem d'exposar d'aquest terme que ens ocupa és que es tracta d'una paraula que és juxtaposada. Sí, perquè s'ha format a partir de la suma d'altres dues: clar i fosc. Això fa que vingui a definir al que seria un contrast notable de llums i d'ombres.
El concepte de clarobscur s'empra en l'àmbit de la pintura per nomenar el contrast que es produeix entre les ombres i la llum en una obra. Es tracta d'una tècnica que apel·la a aquests contrastos per ressaltar certs elements de el quadre i per desenvolupar efectes visuals de modelatge i relleu.
El clarobscur va sorgir en el segle XVI, en el marc de el període artístic conegut com Cinquecento. Els pintors italians i flamencs van començar a assajar aquesta tècnica que va tenir el seu apogeu durant el Barroc.
Caravaggio (1571-1610) va ser un dels grans artistes que va apel·lar a l'clarobscur. "La flagel·lació de Crist" i "Mort de la verge" estan entre les seves obres que evidencien l'ús d'aquesta tècnica. Rembrandt (1606-1669) també es va lluir amb el seu maneig de la llum i l'ombra en quadres com "El jove Rembrandt" , "El filòsof en meditació" i altres.
La radicalització de l'clarobscur rebre el nom de tenebrisme. En aquest estil, impulsat per artistes com Josep de Ribera, El Greco i el mateix Caravaggio, el contrast entre llum i ombra és molt marcat.
De la mateixa manera, no podem passar per alt una altra sèrie de pintures que, d'una manera o altra, utilitzen aquesta tècnica de el clarobscur. Ens estem referint a algunes com les següents:
- "Crist a casa de Marta i Maria" de Diego Velázquez. Data de l'any 1618 i forma part de la fase sevillana de l'esmentat pintor. Així mateix ve a ser una barreja perfecta entre pintura religiosa i de gènere. En l'actualitat es troba a la National Gallery de Londres.
- "Davallament" de Crist de Rubens. És una obra de 1612 i ve a ser la segona part d'un tríptic creat pel citat artista. Avui es conserva a la Catedral d'Anvers (Bèlgica) i va ser realitzada per aquest com a encàrrec d'una confraternitat de mestres.
- "Ronda de nit" de Rembrandt. Aquesta pintura, una de les més importants de tota la seva carrera. Va ser realitzada entre 1640 i 1642 i es pot admirar al Rijksmuseum d'Amsterdam. Es tracta d'un oli sobre llenç de 359 centímetres x 438 centímetres.
- "La jove de la perla" de Johannes Vermeer. Entre 1665 i 1667 es va dur a terme la creació d'aquesta pintura, la gran obra mestra del seu autor, que avui es pot veure al Mauritshuis de l'Haia.
Més enllà de la pintura, el clarobscur també va arribar a l' gravat en xilografia. Conegut en aquest cas específicament com chiaroscuro, el seu desenvolupament requeria l'ús de diverses planxes per pintar les imatges. Cal destacar que, amb el pas dels anys, el clarobscur va irrompre al cinema.
En el llenguatge col·loquial, la idea de clarobscur sol emprar amb referència a contradiccions o qüestions contraposades. Per exemple: "La proposta és interessant, però té clarobscurs" , "És un home amb clarobscurs: en ocasions és molt simpàtic, però en altres situacions es torna parc i distant" .