Per poder conèixer el significat de el terme creatinina, es fa necessari, en primer lloc, saber el seu origen etimològic. En aquest cas, podem exposar que és una paraula que deriva de el llatí, exactament és fruit de la suma de el substantiu "cratina" i de el sufix "-ina", que és sinònim de "substància". Cratina, al seu torn, procedeix de el grec "KREAS", que pot traduir-se com "carn".
La creatinina és una substància generada pel metabolisme dels músculs. Aquesta molècula orgànica és filtrada pels ronyons i rebutjada a través de l'orina: per això, un nivell elevat de creatinina en la sang revela un trastorn renal, mentre que un nivell reduït sol associar-se a la malnutrició.
El metabolisme muscular emprar la creatina com nutrient. Dit àcid orgànic, a l'degradar-se, dóna lloc a la creatinina, que ha de ser excretada de l'organisme. El mesurament de la creatinina, en aquest marc, és un dels mètodes de diagnòstic més freqüents per analitzar el funcionament dels ronyons.
És habitual que es dugui a terme una prova de aclariment de creatina. Per a aquest estudi es recol·lecta l'orina i una mostra de sang, comparant després les dues quantitats de creatinina mitjançant una fórmula que permet calcular l'aclariment. El resultat brinda informació d'utilitat sobre el funcionament dels ronyons i el grau d'insuficiència renal.
El nivell de creatinina a la sang depèn de el sexe, l'edat i el pes de la persona. Això vol dir que no hi ha un únic nivell adequat en l'ésser humà, sinó que els valors que es consideren normals canvien d'acord a les variables esmentades.
A manera de referència, es pot indicar que el nivell de creatinina normal en una dona adulta és d'entre 0,6 i 1,1 mg / dl, mentre que en un home és d'entre 0,7 i 1,3 mg / DL. En general, la dona presenta un nivell més reduït que l'home ja que sol tenir menys massa muscular. Els valors que es consideren normals, de tota manera, poden variar segons el laboratori.
Precisament perquè està associada a la massa muscular, hem de tenir clar que una persona que practica esport pot comptar amb uns nivells més alts de creatinina que una altra que no fa exercici. Això sense passar per alt que aquests nivells poden ser més superiors per la ingesta de certs aliments.
Més enllà d'aquestes referències, cal que un metge sigui qui analitzi els resultats llançats per un estudi de mesurament de la creatinina en sang per determinar si són normals o no.
És interessant saber que hi ha una sèrie de símptomes o senyals que vénen a deixar palès que una persona pot tenir problemes amb el que és la creatinina. En concret, entre els més significatius es troben els següents:
-Sufre nàusees i fins i tot arriba a vomitar.
-Ha perdut la gana.
-Disminueix de pes de forma clara.
-Tant seus peus com les seves mans presenten un aspecte inflamat.
-Percibe que la seva orina ha canviat pel que fa a color i fins i tot també ho ha fet l'olor d'aquesta.
-Sent mals de cap freqüents.
-Es sent més cansada.
Quan es tenen alts nivells de creatinina en sang el doctor establirà les pautes necessàries per disminuir-los entre les que pot estar incrementar la ingesta de fruites, hortalisses i verdures així com beure diàriament, com a mínim, 2 litres d'aigua.