D'acord a l'assenyalat per la Real Acadèmia Espanyola (RAE) en el seu diccionari, el terme culinari deriva de l'vocable llatí culinarius . El concepte s'empra com a adjectiu per referir-se a allò vinculat a la cuina.
Per exemple: "L'univers culinari sempre em va resultar fascinant" , "El govern municipal va anunciar la realització d'un festival culinari a la plaça major" , "Els coneixements culinaris són indispensables per treballar en aquest lloc" .
La noció d'art culinari (també anomenat simplement culinària ) al·ludeix a l'aplicació de la creativitat a l'hora de l'elaboració de la menjar. Aquesta habilitat està relacionada amb les pràctiques culturals de cada comunitat i amb els ritus socials lligats a l'alimentació.
El art culinari forma part de la identitat d'un poble. Les receptes solen transmetre de generació en generació, renovant i actualitzant-se amb el córrer de la història. La globalització, de totes maneres, va contribuir al fet que el saber culinari transcendeixi les fronteres: avui dia és possible gaudir menjar xinès a Alemanya i plats turcs al Brasil, per citar dues possibilitats.
És important tenir en compte que la alimentació resulta imprescindible per a la vida: totes les persones necessiten aliments per satisfer, a través de les vitamines, les proteïnes i altres elements, les necessitats del seu organisme. L'art culinari va més enllà d'aquestes necessitats orgàniques i s'orienta a l' manera d'elaboració ia la presentació dels aliments amb l'objectiu de transmetre idees i emocions.
Precisament, l'art culinari també apel·la a el coneixement dels aliments i les seves propietats, cosa que cada comunitat ha anat descobrint amb el córrer dels segles i que ha derivat en la creació de receptes molt diferents al llarg i ample de la planeta. És important no confondre aquest concepte amb la gastronomia, que es pot definir com l'estudi de la relació que hi ha entre la nostra espècie i la seva alimentació, a més del seu entorn.
Un altre aspecte que la societat moderna ha modificat de l'art culinari i de la cuina tradicional en general és l'accés a matèries primeres a l'estranger. Si bé la elaboració d'aliments va començar sent una pràctica que aprofitava únicament els ingredients naturals trobats per cada comunitat, avui dia és molt comú comprar certs productes a empreses que es troben en altres parts de món, ja sigui per una conveniència econòmica, per qüestions de qualitat o bé per escassetat en certs moments de l'any.
I això ens condueix a la relació que existeix entre l'art culinari i les estacions de l'any, cosa que en països com el Japó encara a el dia d'avui es manté vigent: certes fruites i verdures no es poden sembrar al llarg de tot l'any, i això impactava la cuina tradicional; en l'actualitat, però, gràcies a la importació aquesta barrera ja no és una condició determinant.
Es pot parlar de patrimoni culinari per al·ludir a aquelles elaboracions i presentacions que són típiques d'una determinada regió. El locro, en aquest marc, pertany a el patrimoni culinari dels pobles andins.