Abans d'entrar de ple en el significat de el terme desembocadura, anem a conèixer el seu origen etimològic. En aquest cas podem establir que deriva de el llatí, ja que és fruit de la suma de diversos components d'aquesta llengua:
-El prefix "des-", que s'utilitza per indicar la inversió d'una acció.
-El component "en-", que significa "cap a dins".
-El substantiu "Bucca", que pot traduir-se com "boca".
-El sufix "-adura", que s'usa per indicar "resultat".
Es diu desembocadura a el lloc on un riu desguassa o ingressa en un altre, en un llac o al mar. La desembocadura pot adoptar diferents formes segons les característiques de el terreny.
En aquesta part de l' curs, el flux d'aigua arriba a el lloc on desemboca. La desembocadura fins i tot pot tenir una prolongació subaquàtica a través d'un canó o d'un lloc de sedimentació.
La desembocadura, a l'arrossegar sediments fluvials, pot formar un delta. En aquests casos el riu es divideix en una gran quantitat de braços, formant canals i illes. El delta de l'Orinoco, per exemple, és la desembocadura d'aquest riu que neix i acaba en el territori veneçolà però que també travessa regions de Colòmbia.
El riu Danubi, que és un dels més importants de tot el continent europeu, desemboca al mar Negre a través del que es coneix com delta de l'Danubi, que se situa entre les terres romaneses de Dobrogea i les ucraïneses de Odessa. Aquest delta compta amb una mica més de 3.400 quilòmetres quadrats i està considerat el més gran i millor conservat dels fluvials que existeixen a Europa.
Quan la desembocadura d'un riu té lloc al mar, pot desenvolupar-se un estuari. En aquest tipus de desembocadures es produeix un intercanvi entre l'aigua dolça del riu i l'aigua salada de la mar. El estuari de el Tàmesi, per citar un cas, es produeix a la zona on aquest riu desemboca al mar de el Nord.
Un altre accident geogràfic que una desembocadura pot provocar és la ria. En aquest cas, la conca del riu compta amb vessants abruptes i el mar acaba ingressant a la costa pel moviment de les marees, fent que la vall fluvial quedi submergit. Una ria molt coneguda és la de Bilbao, a la desembocadura dels rius Ibaizábal, Nervión i els seus afluents al mar Cantàbric.
A Espanya, sense cap dubte, es parla molt de la desembocadura del riu Guadalquivir, ja que està en una zona de gran bellesa i valor natural. En concret, aquell desemboca a l'oceà Atlàntic a través d'un estuari que se situa entre la localitat gaditana de Sanlúcar de Barrameda i el municipi de Huelva d'Almonte.
Així mateix, cal destacar que entre aquest estuari i Sevilla es troben les famoses aiguamolls de Guadalquivir, que compten amb una extensió d'uns 2.000 quilòmetres quadrats i que tenen una part de les mateixes que formen part de l'rellevant Parc Nacional de Doñana, que està declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Cal destacar, finalment, que la idea de desembocadura pot al·ludir a la obertura d'un camí: "A la desembocadura d'aquest carrer hi ha una bella plaça" , "La desembocadura de l'túnel va quedar bloquejada per la neu" .