El primer que hem d'establir sobre el terme hacker és el seu origen etimològic. En aquest cas, podem indicar que es tracta d'un anglicisme que s'empra dins de l'àmbit de la informàtica i que és fruit de la suma de dos components lèxics de l'anglès:
-El verb "hack", que pot traduir-se com "danyar" o "trencar".
-El sufix "-er", que s'usa per a indicar a el "agent".
El terme hacker al·ludeix a un expert en informàtica. El concepte té dues grans accepcions ja que pot referir a un pirata informàtic (una persona que accedeix de manera il·legal a un sistema per prendre el seu control o obtenir dades privades) o un expert que s'encarrega de protegir i millorar la seguretat informàtica.
Tots dos significats són acceptats per la Real Acadèmia Espanyola (RAE) en el seu diccionari. De totes maneres, moltes vegades s'utilitza la paraula cracker per nomenar específicament a l'delinqüent informàtic i es reserva l'ús de hacker per l'especialista d'analitzar la seguretat d'un sistema per millorar-la.
Deixant de banda l'activitat il·legal, per tant, un hacker és un programador que, gràcies als seus coneixements tècnics, pot estudiar la seguretat d'un programari. És habitual que el hacker busqui fallades o vulnerabilitats de sistema per informar aquestes carències a l'desenvolupador o fins i tot als usuaris en general.
Els hackers, en aquest sentit, es dediquen a solucionar problemes que afecten un sistema. Moltes vegades la seva funció és trobar una alternativa o una via que els desenvolupadors no van aconseguir descobrir.
Hi ha una ètica hacker i una actitud hacker que solen ser motiu de reflexió. Aquests principis es formen a partir de postulats que assenyalen com han d'actuar moralment els hackers per no provocar el mal.
Quan la idea d'hacker es destina a un pirata informàtic, ja no hi ha una ètica que reguli l'accionar. En aquests casos, el hacker utilitza els seus coneixements per treure un profit personal, vulnerant els drets d'altres persones.
Cal establir que dins el món dels hackers hi ha diferents denominacions per a referir-se a ells en base, entre altres, a el grau de coneixements i habilitats que posseeixin. Així, per exemple, fan esment a les següents tipologies:
-El lammer. Com script-kiddies també es coneix a aquest altre hacker que té la particularitat de ser un novell que presumeix de coneixements i habilitats que encara no posseeix. D'aquí que el que faci sigui "utilitzar" o "robar" les idees i treballs d'altres.
-El wannabe, que es tracta d'un novell que compta amb tot el necessari per poder convertir-se en un gran hacker perquè, a més de tenir coneixements, aprèn dels experts i treballa amb esforç per arribar a estar a l'nivell d'aquells.
-El bucaner. Sota tan singular nom es presenten altres hackers que més que coneixements tecnològics destaquen per la seva capacitat comercial.
-El copyhacker és una figura que ha anat creixent en els últims anys i que té una missió molt concreta respecte a l'crackeo de maquinari. Exactament el que fa és estar a prop dels hackers especialitzats en crakeo per després copiar-seus mètodes i treballs. Amb quin objectiu? Bàsicament amb el de vendre'l als anomenats bucaners, ja esmentats.