Abans de procedir a conèixer el significat de el terme hifes, es fa necessari, en primer lloc, descobrir el seu origen etimològic. En aquest cas, hem d'exposar que és un neologisme que procedeix de el llatí modern, concretament de la paraula "hypha". Aquesta, al seu torn, deriva de el grec, de l'vocable "hyphe", que pot traduir-se com "tela molt fina" o "teixit".
Així mateix, no podem passar per alt que aquest terme va ser encunyat a principis de segle XIX, concretament l'any 1810, pel botànic, micòleg i taxónomo alemany Carl Ludwig Willdenou (1765 - 1812). Aquest ha passat a la història per ser un dels creadors de la Fitogeografia, que és la ciència que s'encarrega d'estudiar el que és l'hàbitat de les plantes al llarg de tota la superfície de la Terra.
Els fongs pluricel·lulars compten en el seu cos amb una xarxa de filaments coneguts com hifes que constitueixen la seva estructura. Es tracta d' cèl·lules d'aspecte tubular, recobertes de quitina, que formen en conjunt el miceli.
En ocasions les hifes estan dividides en septes, que es troben delimitats per envans i possibiliten la separació citoplasmàtica. En aquestes hifes tapiades o septades, els nuclis poden passar d'un septe a un altre a través dels porus, aconseguint la reproducció.
Les hifes cenocíticas o aseptadas, en canvi, no es troben maó de pla. En aquests casos els nuclis es distribueixen en la totalitat de l'filament citoplasmàtic.
Les hifes, en definitiva, constitueixen la unitat estructural dels fongs multicel·lulars. En el seu interior s'allotgen el citoplasma, que al seu torn conté organoides que desenvolupen diverses funcions.
Els experts reconeixen diverses classes d'hifes. Les hifes envoltants són aseptadas, presenten parets de gran gruix, es troben ramificades i els seus extrems finalitzen en punta. En canvi les hifes esquelètiques, també aseptadas, no estan ramificades. Les hifes generatives, en tant, són septades i compten amb parets primes.
Aquests tres tipus d'hifes formen el sistema trimítico. Les hifes esquelètiques i les generatives donen lloc a l' sistema dimítico, mentre que les hifes generatives constitueixen el sistema monomítico. Les hifes generatives, al seu torn, formen el teixit connectiu, i les altres dues produeixen el teixit fonamental.
Existeixen, a més, altres classificacions de les hifes segons les característiques. Hi ha denominacions que sorgeixen per la presència o no de làtex, per la pigmentació, etc. En aquest marc podem parlar de hifes laticíferas (compten amb làtex), hifes oleíferas (no tenen làtex) i altres.
De la mateixa manera, no podem passar per alt que Hifes da Terra és una centre de biotecnologia d'Espanya que està especialitzat en la investigació de fongs i bolets en pro d'usar els mateixos amb fins medicinals.
Catalina F. d'Ana Portela, Esteban Sinde Stompel i Francisco F. d'Ana Magán són els fundadors d'aquesta companyia que actualment té obertes diverses línies d'investigació sobre les malalties autoimmunes, les neurodegeneratives, les cardiovasculars i fins i tot el càncer.
Fins al moment aquest centre ha aconseguit dos importants guardons com són el Premi Aliments d'Espanya 2016 a la Producció Ecològica i el Reconeixement a la Innovació 2014 en el XIV Premi Nacional Jove Empresari.