S'anomena mineria a l'explotació de les mines: els jaciments que permeten la extracció i el tractament dels minerals. El concepte pot fer referència a les explotacions mineres d'una regió, a el conjunt de les indústries d'aquest tipus o als treballadors que s'exerceixen en aquest àmbit.
La mineria és una activitat que forma part de el sector primari de l' economia. La seva tasca essencial consisteix a extreure els minerals que es troben en el subsòl o en la superfície.
Segons la classe de mineral, és possible diferenciar entre la mineria metàl·lica (que treballa amb materials com el or, el plom, el coure i la plata) i la mineria no metàl·lica (centrada en el granit, l'argila, el marbre, etc.). També, d'acord a el tipus d'explotació, es diferencia entre la mineria subterrània i la mineria a cel obert.
Un cop obtinguts, els minerals s'empren en múltiples àmbits: poden servir com a material de construcció, com a matèria primera per a la fabricació de productes industrials o com a elements centrals de la joieria, per exemple.
És important tenir en compte que, més enllà dels avenços de la tecnologia que afavoreixen les explotacions, la mineria és molt antiga. L'home prehistòric, de fet, ja apel·lava als minerals per fabricar armes i eines.
Un altre aspecte rellevant pel que fa a la mineria és el seu impacte en el medi ambient. La contaminació de l'aigua i de terra, la desforestació i la erosió són alguns dels efectes habituals d'aquestes pràctiques: per això els governs han d'establir lleis i controls que garanteixin la cura de la planeta.
És de públic coneixement que la mineria és una de les activitats més perilloses de l'món. D'acord amb els estudis estadístics de la Federació Internacional de Treballadors de Química, Energia, Mines i Indústria, cada any moren més de 12 mil miners, 6 mil d'ells a la Xina.
Els riscos de la mineria es classifiquen d'acord a el tipus d'impacte i això ens dóna els següents tipus: químics, físics, biològics, psicosocials i ergonòmics. El més greu dels riscos físics són les lesions traumàtiques, que abasten des dels accidents lleus fins als mortals.
L' soroll és un altre dels factors rellevants en aquest marc: la sordesa i la mineria van de la mà a causa de la contaminació sonora que provoquen les màquines al llarg de tota la jornada de treball. Els miners també han de protegir-se de l' escalfor i la humitat, que moltes vegades provoquen cops de calor fatals.
La fibrosi pulmonar també es pot contraure per l'exposició a l' pols de carbó, molt present en la mineria, i el principal causant de pulmons negres. El asbest, d'altra banda, està relacionat amb molts casos de mesoteioma pleural i càncer de pulmó.
L'agent concomitant denominat bacil tuberculós es presenta en un alt nombre de miners amb silicosi, especialment a l'Àfrica, on el risc de tuberculosi és molt alt a cas de la prevalença de VIH. Això encapçala els riscos biològics, que també inclouen l'agent de la legionel·la, que apareix en les torres de refrigeració.
Tot i que la mineria es mecanitza cada dia més, encara hi ha molts processos que s'han de fer de forma manual i poden donar lloc a traumes a causa de la repetició i la sobrecàrrega muscular. Es tracta dels riscos ergonòmics, que afecten especialment la zona de l'espatlla. Pel que fa als riscos psicosocials, es tracta de les conseqüències que aquest treball pot causar a nivell emocional, que sovint condueixen a l'abús de substàncies com l'alcohol i les drogues.