La oligarquia és, per a les ciències polítiques, la forma de govern en la qual el poder és exercit per un grup reduït de persones que pertanyen a una mateixa classe social. Per extensió, el terme s'utilitza per nomenar el conjunt d'empresaris i subjectes acabalats que solen actuar en conjunt per a la defensa dels seus interessos.
El concepte va néixer a la Antiga Grècia per referir-se a la degeneració de l'aristocràcia. Quan el sistema aristocràtic va començar a perpetuar per la descendència sanguínia i la direcció de l' Estat va deixar d'estar en mans de les ments més brillants, va començar a parlar-se de oligarquia.
En l'actualitat, el terme oligarca sol utilitzar per fer referència als milionaris, els latifundistes i els amos de propietats. L'oligarquia, en aquest sentit, és una espècie d'estatus social que té implicacions polítiques (per exemple, a través de la pressió econòmica per aconseguir majors beneficis i avantatges) i culturals (una certa vestimenta, gustos compartits, etc.).
L'oligarquia no concep la mobilitat social. Els nous rics no aconsegueixen entrar en els cercles oligarques, que defensen un llinatge similar a el de la noblesa. Quan un oligarca pateix problemes econòmics, d'altra banda, intenta sostenir de qualsevol forma el seu estil de vida o, al menys, aparentar que el sosté.
L'estereotip de l'oligarca és el d'un subjecte sense ètica ni moral, disposat a incórrer en la corrupció i la violència per sostenir el seu poder, el qual considera com un dret adquirit. Els partits polítics d'esquerra solen tenir a l'oligarquia com a principal enemic.
A grans trets, és correcte dir que l'oligarquia és un concepte oposat a la democràcia, atès que es tracta de concentrar el poder en un grup reduït de gent, en lloc de donar a tothom la possibilitat d'opinar i decidir. En països que han patit períodes de forta repressió, el terme oligarca se sol utilitzar com un insult d'una força particular, carregat de la frustració i el ressentiment propis d'un poble a el qual l'hi va despullar de les seves llibertats.
La oligarquia corporativa és una forma de poder, que pot ser de tipus operacional o governamental, en el qual un petit grup de persones, de vegades d'institucions educatives o entitats econòmiques influents com ara bancs, actuen d'acord amb els principis de l'oligarquia, sovint passant per sobre de les decisions oficials d'un país. Un clar exemple de l'actualitat són certes empreses multinacionals, que influeixen en els moviments de governants elegits democràticament.
Breu ressenya històrica
La història dels governs de naturalesa oligàrquica data de les primeres organitzacions socials de l'ésser humà com a espècie. Al llarg dels segles, s'han repetit certs patrons associats a l'el naixement d'un sistema d'aquest tipus, com ara les relacions comercials entre diverses nacions i el progrés econòmic d'un sector molt delimitat de la població.Escrits de temes polítics que van llegar els antics grecs, com és part de l'obra de Plató, parlen d'aquests sistemes de govern oligarques, sent un dels exemples més citats el dels Trenta Tirans , que van regir a el poble atenès. En el cas d'Atenes, es va enderrocar l'oligarquia per recuperar l'estructura democràtica de la qual havien gaudit fins aleshores.
Resulta interessant assenyalar que l'oligarquia es pot apreciar en diferents moments de la història, però també en civilitzacions molt diverses, que van des dels antics europeus fins a certes tribus d'Àfrica, on es designa el poder a un consell d'homes d'avançada edat que, teòricament, gaudeixen de la saviesa suficient com per prendre les decisions més importants, aquelles que guiaran a la seva gent pel camí de progrés.