Oratòria és una paraula que prové de l'vocable llatí oratòria i que està vinculada a l' art de parlar amb eloqüència. L'objectiu de l'oratòria sol ser persuadir; per això, es diferencia de la didàctica (que busca ensenyar i transmetre coneixements) i de la poètica (intenta delectar a través de l'estètica).
L'oratòria, per tant, pretén convèncer les persones perquè actuïn d'una certa manera o prenguin una decisió. Per exemple: "L'oratòria de el venedor em va convèncer i vaig acabar portant-me tres parells de sabates" , "El meu oncle té una gran oratòria, per això treballa en l'àrea de les relacions públiques" .
Tota aquella persona que vulgui ser un perfecte professional dins el camp de l'oratòria és important que segueixi una sèrie de consells de gran utilitat com els que exposem a continuació:
A l'hora d'exposar-davant d'un públic cal cuidar multitud d'aspectes com ara el somriure, la forma de moure o com gesticular. Només d'aquesta manera s'aconseguirà captar la seva atenció ia més que es mantingui alerta de tot el que s'està parlant.
Cal utilitzar el que és el llenguatge no verbal per aconseguir captivar als assistents.
Es fa igualment important el tenir el to de veu correcte, el realitzar canvis en ell i el aconseguir emfatitzar determinades idees mitjançant el to apropiat.
És especialment interessant i atraient el fer ús d'exemples i d'anècdotes tant per enganxar a l'lector com perquè pugui entendre perfectament el que s'està intentant explicar.
Cal fer preguntes perquè el públic pugui intentar raonar per si mateix.
A grans trets aquestes són algunes de les recomanacions que es realitza a tot aquell individu que vulgui convertir-se en un bon orador ia elles caldria unir altres que també són importants per aconseguir l'èxit esperat. Ens estem referint als consells que tenen a veure amb el que seria la preparació de l'discurs.
En aquest cas es recomana preparar a fons el tema a tractar, establir quines són les idees principals que es volen ressaltar i assajar molt. Portant a terme aquestes tres accions s'està garantit l'èxit esperat.
El sorgiment de l'oratòria com a art de parlar en públic no pot precisar-se en una data exacta. Els historiadors creuen, de tota manera, que els seus orígens com a especialització de l'discurs estan en Sicília, encara que els grecs van ser els qui la van elevar com a instrument de prestigi i poder polític.
Sòcrates, per exemple, va ser el fundador d'una escola d'oratòria en Atenes que intentava formar homes instruïts i guiats per ideals ètics per assegurar el progrés de l' Estat. Hi havia funcionaris, però, que recorrerien als serveis de lológrafos (els qui redactaven els discursos).
Els romans també van perfeccionar l'oratòria, tot i que va perdre utilitat política davant un context dominat de forma unilateral per l'emperador. Amb el temps, l'oratòria es va estendre a diversos gèneres. Així va passar a utilitzar-se tant en la política (per convèncer votants) com en l'àmbit judicial (per presentar al·legats) en l'activitat comercial (per promoure les vendes).