Una perfecta conjunció de termes llatins i grecs és la que va donar forma a la creació d'el vocable pacifisme, que ara ens ocupa. Així, podem establir que aquest es troba conformat per la suma de la paraula llatina "pax", que és sinònim de "pau", i el sufix grec "-isme", que és equivalent a "doctrina".
Pacifisme és el conjunt de les doctrines que busquen promoure la pau entre les nacions. El concepte, doncs, deriva de pau, que és l'absència de violència o guerra i l'estat de quietud i tranquil·litat.
Per exemple: "El candidat opositor és un reconegut líder de l'pacifisme" , "Els dirigents haurien d'entendre que el pacifisme és l'única opció en les relacions internacionals" , "Quan el món va deixar de banda el pacifisme, les guerres van tornar a dominar l'escena " .
Els pacifistes, per tant, s'oposen a tota forma de violència. El pacifisme pot considerar com una ideologia, encara que sol traduir-se en un moviment polític, social o religiós que incita activament a deixar de banda els enfrontaments violents.
El pacifisme advoca pel diàleg, l'intercanvi cultural i la diplomàcia en la relació entre els pobles. Per enfrontar a la violència, per descomptat, no proposa mètodes violents, sinó que afavoreix la objecció de consciència (el rebuig de certes normes jurídiques que considera contràries a l'ètica personal), la desobediència civil (una insubmissió a l' dret per qüestions morals) i la resistència no violenta (amb una vaga, un boicot, etc.).
Com doctrina, el pacifisme es remunta als primers anys de l' cristianisme, quan es prenien sermons com a suport de l'acció no violenta. A partir del segle XVIII se li va donar una altra base teòrica i l'hi va associar als drets humans.
Molts són els personatges que, al llarg de la Història, s'han convertit en defensors i símbols de el pacifisme. Aquest seria el cas, per exemple, de l'africà Nelson Mandela (1918 - 2013) que, després de períodes més convulsos en la seva vida, ha advocat pels mètodes pacífics per intentar aconseguir que Sud-àfrica gaudís d'una democràcia multiracial. Per aquest motiu fos guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1993 al costat de Willem de Klerk, que va recolzar les propostes d'aquest i que va treballar amb ell per aquest fi.
Mahatma Gandhi (1869-1948) i Martin Luther King (1929-1968) són alguns dels màxims líders de l'pacifisme modern. Tots dos van ser assassinats mentre defensaven les seves creences.
Gandhi, en primer lloc, hem de subratllar que va ser un advocat hindú que va tenir com a principal objectiu aconseguir la independència de l'Índia i que per a això ha advocat per mètodes en què els armes no tenien presència.
Martin Luther King, en segon lloc, va ser un pastor nord-americà que es va convertir en el defensor de el moviment pels drets civils dels afroamericans del seu país. El Premi Nobel de la Pau li va ser concedit l'any 1964 i amb ell es va reconèixer el treball que havia realitzat, usant mètodes no violents, en pro de posar-li fi a la discriminació racial ia la segregació.