Abans d'entrar de ple a explicar el significat de la paraula personalitat és interessant que prèviament establim l'origen etimològic de la mateixa. Aquest en concret es troba en el llatí i de manera més exacta en el terme personālis.
Un cop determinat això i passant ja a emprendre l'establiment de l'significat d'aquest concepte cal determinar que aquell compta amb diverses accepcions. No obstant això, l'ús més freqüent i més habitual que es realitza d'aquesta paraula és per definir una característica o diferència que posseeix una persona i que la diferència d'un altre individu.
Així, per exemple, entre les diferents oracions que ens poden servir per explicar el que estableix caldria destacar la següent: "El mal caràcter és una de les principals senyes d'identitat que defineix la personalitat de Manuel".
No obstant això, també es podria exposar que una altra de les accepcions que té el concepte que ens ocupa, i que està en relació amb el significat anteriorment exposat, és la que ho estableix com un substantiu que s'utilitza per definir a el conjunt de qualitats que posseeixen uns individus.
La personalitat és una estructura de caràcter psicològic que fa referència a l' conjunt de trets distintius d'un individu. L'expert d'origen nord-americà Gordon Allport ha definit la noció de personalitat com aquella alineació dinàmica dels sistemes psicofísics que permet establir un manera específica d'actuar i de pensar. Aquesta organització, sosté Allport, varia d'un individu a un altre ja que depèn de la classe de adaptació a l'entorn que estableixi cada persona.
L'aspecte dinàmic de la personalitat permet apreciar que tots els éssers humans experimenten intercanvis de manera constant amb el medi que els envolta, un procés que només s'interromp amb la mort. Pel que fa a les formes de pensar i d'actuar, mostren que la personalitat està composta per una vessant intern (pensament) i una altra vessant de caràcter extern (simbolitzat en la conducta).
De tota manera, els especialistes han establert amb els anys diferents tipus de definicions per al concepte de personalitat. Així ens trobem amb les presentacions de tipus additiu, que es construeixen sobre la base de la sumatòria d'un conjunt de trets característics; la perspectiva integradora, la qual ressalta l'estil ordenat d'aquesta addició; la definició jeràrquica, que admet la integració dels elements contemplats en la personalitat, però estipulen la preponderància de certs trets sobre altres; i les definicions d'ajust a el medi, que també parteixen d'una integració d'elements, però que consideren que l'organització es realitza segons l'entorn on es mou cada persona.
Cal saber també que els estudis desenvolupats sobre la base de la personalitat abasten dues qüestions importants: el desenvolupament intrapersonal (de tipus intrapsíquic, el qual no és possible observar de forma directa) i les diferències individuals (compost pels trets que fan que un ésser humà sigui diferent a un altre).
El psicòleg anglès d'origen alemany Hans Eysenck va ser qui va proposar un model de la personalitat que es planteja segmentat en tres dimensions: psicoticisme, extraversió i neuroticisme. Per les seves inicials, aquest tipus d'estudi es coneix com el model PEN.
A tot això, i abans de finalitzar la descripció de l'significat d'aquest terme que estem abordant, cal afegir que el mateix també és utilitzat en altres àrees diferents a les exposades com seria en la jurídica. Així, en Dret s'empra el terme personalitat tant per referir-se a una representació legal com per citar a l'aptitud necessària per dur a terme la compareixença en un judici.