El concepte de punt de fuga s'empra per nomenar un cert lloc geomètric. Els llocs geomètrics són grups de punts que permeten satisfer certes propietats geomètriques: en el cas específic de l' punt de fuga, es tracta del lloc en el qual conflueixen les projeccions de totes les rectes paral·leles a una certa direcció en l'espai, però que no són paral·leles a l'àmbit de la projecció.
Això vol dir que els punts de fuga són tants com la quantitat d'adreces que hi hagi al espai en qüestió. Per això es diu que el punt de fuga es troba al infinit i és impropi.
Podem entendre el punt de fuga si observem les tauletes de fusta que formen un pis de parquet (entarimat). Aquestes tauletes són iguals pel que fa a la mida i creen línies paral·leles entre si. No obstant això, a l'observar-les, les que es troben allunyades semblen més petites i les línies resulten cada vegada més properes entre si a la vista. La virtual prolongació d'aquestes línies faria que aquestes convergeixin en el seu punt de fuga.
El punt de fuga, per tant, és aquell lloc on les rectes paral·leles s'ajunten d'acord a la perspectiva. Els punts de fuga són molt importants per a la realització de dibuixos, ja que permeten donar sensació de profunditat i mantenir la perspectiva que tindria un observador des d'un cert punt de vista.
A més de la importància que té l'aprenentatge d'aquest concepte per elaborar dibuixos proporcionats i harmoniosos pel que fa a les dimensions dels seus elements, també permet realitzar l'ombrejat amb més precisió. Una de les claus d'un dibuix ben fet és l'aplicació de llums i ombres, ja que l'escena cobra vida a l'mostrar aquesta propietat tan característica de la nostra realitat, la il·luminació.
A l'tenir en compte el punt de fuga per a realitzar una il·lustració d'un jardí, continuant amb la mateixa temàtica, on hi ha una gran diversitat de flors i plantes, la informació relacionada amb la posició de cadascuna i de la seva relació amb els altres elements en l'espai serveix per dur a terme la il·luminació, ja que és possible comprendre la trajectòria de l'o les fonts de llum que afecten l'escena, així com la direcció i les proporcions de cada ombra.
Si prenem les adreces ortogonals que corresponen als eixos espacials que solem anomenar X, I i Z, els punts de fuga permeten tenir en compte una perspectiva frontal, un perspectiva obliqua o un perspectiva aèria, d'acord a la projecció que es realitzi.
És important assenyalar que el punt de fuga no només ens permet reproduir una escena amb precisió, sinó que també és una eina fonamental per a alterar la percepció i per concebre imatges impossibles de trobar en la realitat. Jugar amb les perspectives és necessari per aconseguir certs efectes, i això es pot dur a terme canviant la ubicació del punt de fuga; per exemple: com més a prop es trobi de l'observador, més imponents semblen els objectes. De la mateixa manera, els dibuixos més complexos pot usar més d'un punt de fuga per aconseguir diferents resultats, com ser la deformació dels elements.