Un col és una planta comestible les fulles formen una mena de cap. Hi ha una àmplia varietat de cols, sorgida de variacions de la planta silvestre.
També conegut com col o col de cabdell, el més habitual és que el terme faci referència a l'espècie el nom científic és Brassica oleracea var. capitata . Es tracta d'un aliment que presenta un gran nivell de calci, beta carotè, vitamina A i vitamina C, entre d'altres nutrients.
D'altra banda, la col també és ric en ferro, iode i potassi, i té moltes propietats curatives i medicinals, entre les que destaquen les següents: anticatarrals, antireumàtiques, energètiques, digestives, antidiabètiques, cicatritzants i, com moltes altres verdures, anticancerígenes. Es recomana consumir-el més fresc possible i sense sotmetre-ho a preparacions molt complexes per aprofitar els seus beneficis a l'màxim, ja que la calor pot prendre-li gran part del seu potencial.
La col pot consumir cru, adobat o cuit. En molts països, per exemple, són populars la amanida de col i pastanaga i la amanida de col i poma, entre d'altres.
Una altra menjar molt popular que es prepara amb col és el xucrut. Aquest plat, tradicional a Alemanya, consisteix en una fermentació de col en salmorra. El chucrut sol emprar com a acompanyament de salsitxes i diversos talls de porc.
Per preparar xucrut de forma casolana, no tothom segueix a peu de la lletra els passos de la recepta tradicional, ja que no sempre és possible comptar amb el temps o els ingredients necessaris per a això. Una preparació accessible a qualsevol persona requereix dels següents ingredients: 1 col verda de grandària moderada; oli (preferentment, d'oliva); 1 ceba mitjana o petita; vinagre; sal.
* Tallar la col en fines tires i la ceba a rodanxes;
* Escalfar aproximadament 1 cullerada d' oli en una olla a temperatura mitjana alta;
* Afegir les rodanxes de ceba i remenar constantment fins que s'estovin;
* Fer 1 1/4 de tassa de vinagre, mitja tassa d'aigua, sal a gust i les tires de col;
* Cobrir l'olla i continuar a foc lent fins que la col s'estovi prou com per tenir una consistència tendra (fet que pot arribar entre mitja hora i 45 minuts, i pot ser necessari afegir aigua si la barreja sembla assecar-se).
Com es pot apreciar, la recepta més comuna de xucrut, fora del seu país d'origen, no exigeix grans coneixements culinaris ni ingredients difícils d'aconseguir. Com si tot això fos poc, és possible guardar a la nevera per dues setmanes.
El col farcit, d'altra banda, es prepara a diferents països asiàtics i europeus. Per elaborar-lo, s'ha de triar un farcit (que pot incloure carn bovina o de porc, ceba, arròs i altres ingredients) i embolicar amb les fulles. Després es couen a el vapor o en un forn a foc lent.
La versatilitat de la col el torna especial entre d'altres vegetals, com l'enciam, que semblen estar reservats gairebé exclusivament per a l'amanida. Amb col és possible reemplaçar l'enciam en una completa amanida de tomàquet, ceba i pebrot vermell, per exemple, però també se'l pot utilitzar en salses, ofegant-ho prèviament amb altres verdures, per acompanyar pastes o pizza, o bé per omplir plats al forn.
Entre les varietats de col, una de les més conegudes és el col de Brussel·les o col de Brussel·les. Aquesta varietat és molt més petita que la col comú, ja que el seu diàmetre no sol superar els quatre centímetres. El col xinès, el col de Savoia i el col arrissat són altres tipus de col que es conreen en diferents regions.