El concepte de sector té diferents accepcions. Pot fer referència a un conjunt de persones, a una sèrie d'activitats oa una zona d'un determinat lloc. El terme privat també compta amb diversos significats: és allò que es desenvolupa davant d'uns pocs o que no és de propietat pública.
La idea d' sector privat, per tant, se sol entendre per oposició a la noció de sector públic. Mentre que el sector públic està format per les delegacions, les institucions i les corporacions que pertanyen a l'Estat, el sector privat es compon de les empreses i les organitzacions la propietat no és estatal.
Les entitats de el sector privat, d'aquesta manera, estan en mans de persones o de societats comercials. Microsoft, McDonald 's i Coca-Cola, per citar només uns exemples, són empreses de el sector privat. En canvi, el Ministeri d'Economia d'un país o el canal de televisió TeleSUR estan inclosos en el sector públic, ja que pertanyen a un o més estats.
Els actors de el sector privat no estan sota el control estatal, encara que òbviament han d'obeir les seves lleis. Les empreses i les iniciatives privades, d'altra banda, tenen un afany lucratiu: la seva finalitat és generar guanys, que queden en poder dels seus amos. Hi ha organitzacions de el sector públic que no tenen afany de lucre (com una ONG o una societat cultural), però se les sol incloure en un tercer sector conegut com sector voluntari.
Aquelles empreses la propietat és compartida pel Estat amb integrants de el sector privat reben el nom de empreses mixtes.
Pel que fa a la estructura legal de el sector privat, és important comprendre que abasta una àmplia gamma de possibilitats. En altres paraules, el seu desenvolupament pot tenir lloc de diverses formes des d'un punt de vista jurídic; un exemple comú és l'activitat empresarial a càrrec d'una persona que assumeix el paper de gerent o director general, però hi ha molts més i també varien d'acord a el país de residència.
Com és d'esperar-se, el paper de el sector privat està íntimament lligat a la creació de llocs de treball per als habitants del seu país, així com al seu desenvolupament professional. D'altra banda, no hem de deixar de banda la promoció de l'ús de energia i recursos renovables, temes de vital importància per als que volen un futur en el qual la Terra no es converteixi en un terreny hostil i inhabitable.
Un punt que sovint genera confusions a l'parlar de el sector privat és el volum que ha de tenir una empresa com a mínim per formar part d'ell; la resposta és molt simple: no hi ha un límit. Qualsevol activitat que persegueixi l'ànim de lucre i que no depengui de l'Estat ha de ser ubicada dins d'aquest grup, des d'un lloc ambulant de productes artesanals fins a una companyia multinacional. Sempre que una persona treballi pel seu compte i per percebre ingressos monetaris que farà servir directament, la seva activitat entra en aquesta classificació.
Hi ha un concepte que relaciona tots dos sectors, el públic i el privat, ja que consisteix a transferir activitats empresarials de el primer a l'segon: la privatització. Aquest procés és de tipus jurídic-econòmic i s'empra comunament com una mesura per lluitar contra les pràctiques monopolistes i promoure la competència sana.