El concepte de veu activa apareix en el terreny de la gramàtica i es vincula a una forma de conjugar els verbs. També coneguda com veu directa, la veu activa fa referència a un subjecte agent que executa una acció. En el cas de la veu passiva, en canvi, l'acció és patida pel subjecte (subjecte pacient).
Per exemple: "Carlos beu vi" . En aquest cas, el verb beure ( "beu" ) està conjugat en veu activa: "Carlos" és el subjecte actiu que executa l'acció ( "beu" ). Dit d'una altra manera, el subjecte duu a terme i controla l' acció en qüestió.
Aquesta mateixa idea podria expressar-se en veu passiva de la següent manera: "El vi és begut per Carlos" . Com es pot advertir, "Carlos" ja no és el subjecte actiu, sinó que el subjecte és "El vi" . Aquest subjecte, al seu torn, és passiu: pateix l'acció. El verb beure, d'altra banda, es conjuga com "és begut" .
És important subratllar que les dues oracions tenen el mateix significat: "Carlos beu vi" i "El vi és begut per Carlos" al·ludeixen a una situació idèntica. L'elecció de la veu activa o de la veu passiva depèn d'allò que es pretén destacar. En general, la veu activa s'utilitza quan es desitja ressaltar la persona que executa l'acció (en el cas del nostre exemple, que "Carlos" és qui "beu vi" ).
A l'convertir l'oració de veu activa a veu passiva, en definitiva, es modifiquen el subjecte (deixa de ser "Carlos" i passa a ser "El vi" ) i el verb (de "beu" a "és begut" ).
Una de les particularitats que s'utilitzen pel que fa a la veu activa ia la veu passiva és que permeten descobrir l'objecte directe en una frase. Sí, és així i d'aquesta manera ho indiquen els professors de Llengua als seus alumnes.
En concret, són molts els docents que els vénen a indicar als estudiants que si en una oració tenen dubtes sobre quin és l'objecte directe el que han de fer és transformar la veu activa en passiva.
Molts altres exemples que es poden utilitzar per poder entendre aquests dos tipus de veus són els següents:
- "Manuel escriu una poesia" (veu activa) i "Una poesia és escrita per Manuel" (veu passiva).
- "Eva interpreta una cançó" (veu activa) i "Una cançó és interpretada per Eva" (veu passiva).
- "David pinta la paret" (veu activa) i "La paret és pintada per David" (veu passiva).
- "El monarca reparteix regals entre els seus súbdits" (veu activa) i "Els regals són repartits pel rei entre els seus súbdits (veu passiva).
No únicament en castellà es fa utilització de la veu activa i de la veu passiva. En l'anglès, per exemple, també es posa especial èmfasi que els estudiants aprenguin a utilitzar una i altra. Així, per exemple, els que estan aprenent l'esmentada llengua reben una sèrie de pautes bàsiques sobre l'esmentada veu passiva com ara aquestes:
-Ha emprar-se quan l'important en la pregària sigui la cosa o la persona que és objecte d'una acció.
-També es pot usar quan no se sap qui realitza l'acció.