La acció penal és aquella que s'origina a partir d'un delicte i que suposa la imposició d'un càstig a l'responsable d'acord al que estableix la llei. D'aquesta manera, l'acció penal és el punt de partida d'el procés judicial.
Els orígens de l'acció penal es remunten als temps en què el Estat es va fer creditor de el monopoli de l'ús de la força; a l'inaugurar l'acció penal, aquesta va reemplaçar a la venjança personal ia l'autodefensa, a l'ésser l'Estat qui assumeix la defensa i el rescabalament dels seus ciutadans.
L'acció penal, per tant, suposa un exercici de poder per part de l'Estat i un dret a la tutela per als ciutadans que pateixen les conseqüències d'un delicte comès contra la seva persona.
En un sentit filosòfic, l'acció penal és una de les formes que té l'Estat per restablir la pau social que va ser alterada per la comissió d'un delicte. La promoció d'una acció penal pot ser exercida tant pel poder estatal com per particulars.
Un cop iniciada una acció penal, la seva primera etapa consisteix en la investigació (la recerca de proves), la persecució (l'exercici de l'acció davant el tribunal competent) i l'acusació (s'exigeix un càstig). Durant el judici, cada un d'aquests passos és concretat i, basant-se l'acció, el jutge s'encarrega de dictar la resolució d'acord amb l'estipulat per les lleis vigents.
Tipus i formes de l'acció penal
Hi ha dos tipus d'acció penal, la pública i la privada. La primera fa referència al que fa a l'ministeri públic, sense perjudici de la participació de la víctima i la segona li correspon a la víctima específicament.Existeix, a més, un tipus d'acció que rep la classificació de acció pública penal a instància privada que existeix quan l'exercici de l'acció pública depèn estrictament d'una instància privada, en aquesta situació el ministeri públic ha de presentar una instància per poder representar aquesta acció.
Els fets que es poden perseguir per l'acció privada són les violacions de la propietat, la injúria o infamació que afecti un individu o la violació de la propietat industrial.
Per la seva banda, la instància privada pot perseguir les vies de fet, els cops i ferides que deixin lesions, les amenaces, els robatoris sense armes i sense violència, les estafes i les falsificació d'escriptures o documents, entre d'altres. En aquest cas, l'acció neix quan la víctima presenta una denúncia i, a partir d'aquest moment, es comença amb la persecució dels imputats.
Quan el fet punible ha estat dut a terme contra un incapaç o un menor per part d'algun dels seus pares o tutors, que serien teòricament els seus representants, per evidents raons és el ministeri públic el que exerceix l'acció.
Hi ha casos en els quals l'acció penal pot extingir, com quan mor l'imputat o la víctima (sempre que els seus hereus no continuïn amb l'acció), s'ofereix l'amnistia, s'abandona l'acusació, es venç el termini de la suspensió condicional de procediment penal o prescripció o desistiment de la instància privada (si és que d'ella depèn l'acció publica).
És important assenyalar també que l'acció civil pot exercir-se de forma simultània amb la penal, sempre que es respectin les normes pautades al codi processal penal. A vegades es les tracta de forma conjunta i altres, per separat en els tribunals civils; en aquest últim cas es paralitza l'exercici fins que es dicta un veredicte.