Abans d'entrar de ple en la definició de el terme codi genètic, es fa necessari conèixer l'origen etimològic de les dues paraules que li donen forma:
-Codi és una paraula que deriva de el llatí "codicus", que emana al seu torn de "codex ", que eren els llibres que s'utilitzaven per escriure les regles.
-Genético, d'altra banda, és un terme que etimològicament deriva de el grec. Si és el cas, emana de "gennetikos" i significa "que origina".
El concepte de codi té diversos usos. En aquest cas ens interessa quedar-nos amb la seva accepció com la combinació de caràcters que, en el marc d'un determinat sistema, disposa d'un cert valor.
El genètic, per la seva banda, és allò vinculat a l'herència biològica i als gens: la seqüència d'àcid desoxiribonucleic (ADN) que actua com a unitat funcional en la transferència d'aquells caràcters que s'hereten.
A partir d'aquestes definicions, podem comprendre a què es refereix la noció de codi genètic. Així es diu a la clau de les dades que alberguen els gens, la qual indica la correspondència universal que existeix entre la seqüència dels àcids nucleics i la seqüència de les proteïnes. El codi genètic, d'aquesta manera, detalla com es transmeten els caràcters hereditaris.
Les regles establertes pel codi genètic permeten la traducció d'una seqüència de nucleòtids (un compost format per una base nitrogenada, àcid fosfòric i un sucre) a una seqüència d'aminoàcids presents en una proteïna. D'aquesta manera especifica el vincle entre seqüències de tres nucleòtids (que reben el nom de codons) i tres aminoàcids. Cada codó té una correspondència amb un aminoàcid en concret.
Els codons, per tant, són seqüències de tres nucleòtids que, en l'anomenat ARN missatger, s'encarreguen de codificar l'agregat d'un cert aminoàcid en la biosíntesi de les proteïnes. La relació entre els codons i els aminoàcids està establerta pel codi genètic.
Al ARN, la seqüència de l'material genètic involucra l'adenina (A), l'uracil (U), la guanina (G) i la citocina (C), mentre que en l'ADN les bases nitrogenades participants són l'adenina (A), la timina (T), la guanina (G) i la citocina (C). Aquestes lletres que formen els codons són les que apareixen en el codi genètic. Una seqüència de codons estableix les característiques d'una seqüència d'aminoàcids en cada proteïna.
Altres dades d'interès sobre el codi genètic són els següents:
-El citat codi, per regla general, es ve a representar en una taula on s'identifica l'aminoàcid que és codificat per cada codó.
-Té la particularitat que pot existir més d'un codó realitzant la codificació per a més d'un aminoàcid. Això és el que es coneix com codons sinònims.
-El nombre de codons és de 64: 61 que vénen a codificar aminoàcids i 3 que no codifiquen sinó que exerceixen com a "senyals de parada".
-També podem destacar el fet que el codi genètic no presenta cap tipus d'imperfecció ia més no compta amb solapaments.
-Nombroses són les figures importants al llarg de la història que han treballat sobre el codi genètic. No obstant això, de manera inqüestionable dels més rellevants o els que han deixat un llegat més rellevant són Severo Ochoa, Har Gobind Khorana, Marshall W. Nirenberg i Sydney Brenner així com Francis Crick, entre molts altres.