En el camp de l' dret es defineix com codi a el grup de regles legals sistemàtiques que serveixen per regular, de manera unitària, a un determinat assumpte. Aquesta definició permet que es conegui com a codi a la recopilació sistemàtica de diverses lleis i a el conjunt de normes vinculades a una certa matèria.
El codi civil, per citar una expressió concreta, descriu a el grup ordenat, sistematitzat i unitari de regles de dret privat que regeixen sobre les relacions civils de les persones tant físiques com jurídiques, siguin privades o públiques (sempre que les persones actuïn com particulars).
El codi de comerç, per la seva banda, és el conjunt de normes i preceptes creats per regular les relacions mercantils.
El cas de l' codi penal, en canvi, consisteix en un bloc sistematitzat de característiques unitàries on figuren les normes jurídiques punitives d'una nació. Abasta, per tant, les lleis que són aplicables des del punt de vista penal. En aquest sentit, el codi penal plasma el ius puniendi (la facultat sancionadora) de l'Estat.
En aquest cas podem determinar que en tot codi penal es recullen, per exemple, les penes privatives de llibertat que hi ha per a tota persona que cometi un delicte. Quan parlem de delicte ens estem referint des homicidis fins abusos, tràfic d'influències, malversació o robatoris passant per lesions o calúmnies.
Si ens centrem en el que és el Codi Penal d'Espanya podem establir que les penes màximes a la presó que s'estableixen, per exemple, per a agressors sexuals són de quinze anys mentre que per als que han portat a terme un homicidi superen en molts casos els divuit anys. Perquè en aquest últim cas la sentència estableixi que romangui a la presó més d'aquests divuit anys s'ha de comptar amb agreujants com l'acarnissament o la traïdoria.
En aquest sentit, al costat del que són els homicidis, els delictes que porten a que els que els han comès passin més temps privats de llibertat són el genocidi (actes realitzats per acabar amb un grup racial, ètnic o religiós), el terrorisme i el magnicidi (assassinat o homicidi d'una persona important).
Seguint amb l'exemple d'Espanya, el codi penal actual es va aprovar l'any 1995 mitjançant llei orgànica (Llei Orgànica 10/1995), es pot determinar que els delictes que tenen unes penes màximes inferiors són els següents: l'assetjament sexual que pot fins i tot no arribar a l'any de presó, la prevaricació que segueix la tònica de l'anterior cas esmentat o el tràfic d'influències que, com a molt, arriba als dos anys de presó.
A l'igual que en el cas de el codi civil i el codi de comerç, França va ser el país pioner en matèria de codi penal. Durant el govern de Napoleó Bonaparte es va promulgar el primer codi penal modern amb l'objectiu d'estructurar el sistema jurídic i evitar les contradiccions entre les diverses normes disperses que regien el sistema penal francès.
L'existència d'un codi penal suposa que els ciutadans poden conèixer que actes estan tipificats com a delictes i, d'aquesta manera, evitar-los. D'altra banda, el codi penal garanteix que una persona no serà castigada per un acte que no es troba prohibit per la llei.
De tota manera, és important tenir en compte que no tota la legislació penal sol ser recollida en el codi penal, sinó que també hi ha lleis penals especials i lleis no penals però amb contingut penal.