Una clau és un codi de signes convinguts que s'utilitza per transmetre un missatge secret o privat. L'origen etimològic de el terme es troba en el vocable llatí clavis , que significa clau.
Una clau també és el signe o la combinació de signes que permet fer funcionar certs aparells o ingressar a un espai restringit. Aquest ús del concepte és molt usual en Internet, on les claus o passwords permeten que un usuari accedeixi al seu compte personal de correu electrònic o un altre servei ( "La clau del meu compte de correu electrònic és la data d'aniversari de la meva filla" ).
Aquests dos significats de la noció de clau estan lligats al seu origen etimològic, ja que la clau funciona com una clau per accedir a un missatge secret o informació i continguts privats.
Per altra banda, una clau és una cosa fonamental o decisiu, que permet explicar o justificar alguna cosa: "La clau de l'triomf ha estat l'actuació de l'arquer" , "Demà serà una jornada clau en el judici pel triple crim" , "La clau de l'èxit no existeix encara que tots s'entestin a buscar-la " .
A la arquitectura, es coneix com a clau a la pedra que s'utilitza per tancar un arc o una volta.
El concepte en la música
En el camp de la música, un clau és un signe que s'escriu a l'inici de l'pentagrama per determinar el nom de les notes que apareixeran a continuació. La clau més utilitzada en la música és la clau de sol.
Existeixen moltíssimes possibilitats de claus i posicions en el pentagrama, però només s'utilitzen 7 d'aquestes. És important assenyalar que perquè una melodia graficada en un pentagrama tingui sentit i coherència cal que contingui una clau a l'començament; a més, aquesta pot canviar al llarg de la peça. Quan es realitzen modulacions no cal canviar la clau, si es tornarà a la tonalitat original, però si el canvi és rotund i es mantindrà per la resta de l'obra, és necessari canviar la clau que s'utilitza.
L'instrument que executi la partitura haurà d'adequar a la franja de notes imposat per aquesta clau. L'objectiu fonamental de la clau és aclarir tot el que pugui l'escriptura, evitant tot el que es pugui els aclariments perquè la lectura d'aquesta partitura sigui senzilla i l'executant pugui comprendre també el fil que el compositor va tenir per escollir una o altra nota, dins d'una tonalitat.
Buscant una major claredat és que certes claus han caigut en desús. Tal és el cas de la clau de SOL a la tercera, perquè la seva tessitura i el nom de les notes és exactament equivalent a la clau de DO en primera i per tant no té gaire sentit que hi hagi diverses claus per expressar el mateix i es va optar per una d'elles, la qual ha cobrat caràcter acadèmic i universal.
Cal esmentar, per si no ha quedat clar, que l'objectiu fonamental de la clau és marcar la tessitura en què haurà d'interpretar aquesta peça. Sent la clau de DO quarta la més utilitzada en les partitures de piano i indica que es partirà de l'DO central.