La intel·ligència (de el llatí intelligentia ) està vinculada a saber escollir les millors alternatives per a resoldre una qüestió. El concepte abasta la capacitat d'elaborar, assimilar i entendre informació per utilitzar-la en forma adequada.
Es poden distingir diferents tipus o classes d'intel·ligència, com la intel·ligència biològica, la intel·ligència operativa o la intel·ligència psicològica.
Per al psicòleg nord-americà Howard Gardner, la intel·ligència és el potencial de cada persona. Aquest potencial no pot ser quantificat, sinó que només pot observar-se i, a través de certes pràctiques, desenvolupar-se.
Gardner és famós per haver proposat el model d'intel·ligència múltiple, on afirma que la intel·ligència és un conjunt de capacitats específiques amb diferent nivell de generalitat. Així, la intel·ligència deixa de ser considerada com una cosa unitari i es transforma en una sèrie d' elements independents i ben diferenciats.
Aquest psicòleg va partir d'una cosa que pot apreciar-se en la vida quotidiana: la intel·ligència transcendeix la capacitat acadèmica o intel·lectual. Posseir un gran volum de coneixements en una àrea específica de l'saber científic, per exemple, no garanteix l'èxit en els negocis o en el pla emocional, atès que aquests últims dos punts requereixen d'tipus d'intel·ligència diferents.
La teoria d'intel·ligència múltiple de Gardner reconeix vuit tipus d'intel·ligència:
* La intel·ligència intrapersonal (capacitat d'autocomprensió i control de la pròpia vida sentimental i emocional);
* La intel·ligència interpersonal (la comprensió de les intencions i desitjos dels altres);
* La intel·ligència lingüística (vinculada a la capacitat per comprendre el significat i l'ordre de les paraules en la lectura, l'escriptura i la conversa);
* La intel·ligència espacial (la representació visual de idees i la creació d'imatges mentals);
* La intel·ligència lògica-matemàtica (per identificar models, fer càlculs, establir i comprovar hipòtesis i utilitzar el mètode científic);
* La intel·ligència naturalista (el reconeixement de les relacions que existeixen entre diferents grups d'objectes o persones);
* La intel·ligència corporal-cinètica (habilitats per a utilitzar la força, la flexibilitat, la coordinació i el equilibri de el cos).
Si bé existeixen diverses qüestions que impulsen a cada persona a desenvolupar cada tipus d'intel·ligència en un grau divers, és important ressaltar que, llevat d'excepcions per impediments específics, tots podem fer activitats alienes als nostres interessos principals per tornar-nos més intel·ligents . Independentment de la predisposició natural que pugui tenir per a desenvolupar-se en un camp en particular, l'entrenament és la base sobre la qual s'ha de construir tota habilitat.
El desenvolupament de les intel·ligències que en aparença resulten més alienes a la nostra personalitat té molts beneficis, tant per a la nostra vida quotidiana com per al creixement a nivell vocacional. Per citar un exemple, molts relacionen la intel·ligència musical a la lingüística, i es creu que l'enriquiment d'una d'elles repercuteix directament en el de l'altra; en altres paraules, un apassionat de les llengües pot treure profit de l'estudi de la música així com un cantant de dedicar part del seu temps a aprendre idiomes.
Realitzar activitats relacionades amb diferents tipus d'intel·ligència ens converteix en éssers més flexibles, més oberts mentalment i ens brinda eines molt valuoses per desenvolupar-nos en la societat. L'estudi de les matemàtiques, per exemple, no només dóna fruits a l'hora de realitzar càlculs, sinó que millora la nostra percepció de l'entorn i ens ajuda a establir relacions entre diversos conceptes ia resoldre problemes quotidians que poc tenen a veure amb una equació o un funció trigonomètrica.
Així com el pensament paral·lel ens obre les portes a solucions que no es fan evidents dins d'un marc tancat, submergir-se en l'aprenentatge de diverses disciplines ens pot fer descobrir recursos intel·lectuals que no crèiem tenir o l'existència no coneixíem.