La noció de contrabaix, que deriva de l'italià contrabasso , s'usa per denominar a un instrument musical de grans dimensions i so greu. Es tracta d'un instrument de corda fregada que es toca amb un arc.
En general el contrabaix disposa de quatre cordes, que s'afinen per quartes. No obstant això també existeixen els contrabaixos de cinc cordes i els contrabaixos de tres cordes, tot i que són menys freqüents. Per produir el so, el contrabaixista de fregar les cordes amb un arc, encara que una altra possibilitat és prémer les cordes directament amb els dits.
L'origen de l'contrabaix es remunta a l' segle XVI, possiblement com una derivació d'un altre instrument conegut com violone. Recentment en el segle XIX el contrabaix va començar a tenir les característiques que el defineixen en l'actualitat, combinant propietats de la viola de gamba i el violí. Per aquells anys la seva inclusió també es va tornar habitual en les orquestres.
Cal destacar que hi ha una versió de el contrabaix tradicional (acústic) que disposa d'amplificació electrònica: el contrabaix elèctric. En aquest cas, l'instrument té una mida molt més reduït.
Entre els contrabaixistes més coneguts al llarg de la història es troben Willie Dixon, Oscar D'Lleó, Charles Mingus i Rinat Ibragimov. El contrabaix s'empra en gèneres i estils com la música clàssica, el jazz i el rockabilly.
No obstant això, tot i que aquests són alguns dels contrabaixistes més coneguts de la història, no podem passar per alt tampoc la figura d'un altre molt especial. Ens estem referint a l'venecià Domenico Dragonetti (1763 - 1846), que està considerat com el primer contrabaixista virtuós. I és que no només amb 13 anys tocava aquest instrument de manera perfecta sinó que als 14 es va convertir en el contrabaixista de l'Òpera buf, va formar part de la Gran Òpera de Vicenza i, a més, va arribar a substituir Berini a la famosa Capella de Sant Marc a Venècia.
De la mateixa manera, Giovanni Bottesini (1821 - 1889) va ser un altre dels grans virtuosos d'aquest instrument que ens ocupa. En concret, aquest home nascut a Crema (Llombardia) va recórrer el món donant concerts i tenint com a presentació el que era el "Paganini de l'contrabaix".
A més de tot el que indica no podem passar per alt tampoc el fet que aquest instrument musical s'ha convertit en peça clau i protagonista d'alguns gèneres musicals. Aquest seria el cas, per exemple, de l'anomenat rockabilly i de l'psychobilly. En aquests camps, també hi ha grans contrabaixistes com seria el cas de el nord-americà Lee Rocker (1961), que va formar part de el grup Stray Cats i que des de la dècada dels anys 90 continua la seva carrera musical en solitari.
El nord-americà Willie Dixon (1915 - 1992) va ser un altre contrabaixista rellevant d'aquests dos gèneres exposats i va formar part de la banda The Big Three Trio.
És important esmentar que, a més de l'instrument de corda, el concepte de contrabaix s'empra per al·ludir a la veu que és més profunda i greu que la veu de l'baix ordinari. El subjecte amb aquest tipus de veu és conegut com contrabaix.