La idea d' perímetre al·ludeix a el contorn o els límits d'alguna cosa. Abdominal, en tant, fa a allò vinculat a l' abdomen (ventre).
Aquestes definicions ens permeten comprendre fàcilment el concepte de perímetre abdominal. Així es denomina a l' contorn de l'abdomen: és a dir, a la mesura de la circumferència de la panxa.
El perímetre abdominal brinda informació d'utilitat sobre el nivell de greix intraabdominal i permet alertar sobre potencials problemes de salut. Per mesurar-ho, es recorre a una cinta mètrica: el subjecte ha de parar-se amb els peus junts i s'ha de envoltar la panxa amb la cinta a l'altura de l'melic. El mesurament s'ha de fer després d'una inspiració profunda i d'expulsar l'aire, sense exercir pressió.
Mentre que a les dones se sol indicar que el perímetre abdominal pot mesurar fins a 88 centímetres, en els homes el valor considerat acceptable arriba fins als 102 centímetres. Si se superen aquestes xifres, la persona s'enfronta a un increment de el risc cardíac.
Quan un metge detecta un perímetre abdominal més gran de l'normal, pot suggerir una consulta amb un nutricionista per establir una dieta més saludable que permeti reduir el greix. També és habitual que recomani l'activitat física freqüent. El perímetre abdominal, de totes maneres, pot créixer per diferents trastorns, per la qual cosa el professional està en condicions d'indicar diversos estudis o anàlisis que li permetin comprendre la causa del mesurament elevada.
Per a la Fundació Espanyola de l'Cor (FEC), per exemple, el greix que s'acumula a l'abdomen constitueix un factor de risc cardiovascular més rellevant que el sobrepès. Davant d'aquest panorama, l'entitat suggereix apel·lar al mesurament de l'perímetre abdominal i no limitar-se a l'estimació de l' índex de massa corporal (IMC).
* Consumir una quantitat adequada d'aigua a el dia per evitar la retenció de líquids;
* Eliminar de la dieta qualsevol producte que contingui greixos saturats, calories en excés o sucres simples per protegir el cor i mantenir el pes corporal per sota dels valors preocupants;
* Fer exercici físic. Aquest punt s'ha d'entendre en context, ja que no tots podem practicar qualsevol esport ni entrenar el cos amb la mateixa intensitat, però és important mantenir-nos en moviment per enfortir els nostres músculs, incrementar el metabolisme basal, aconseguir una postura correcta i gastar calories;
* No passar per alt les hores de son o descans necessàries per dia. Se sap que el cansament extrem redueix el rendiment, provoca estrès i trasbalsa els hàbits alimentaris;
* De manera similar a el punt anterior, és important donar-se gustos, respectar les pròpies necessitats més enllà del que és estrictament orgànic i laboral;
* No restringir les calories de forma exagerada, perquè això pot portar resultats oposats als desitjats: el metabolisme s'alenteix, per la qual cosa el cos triga més temps a cremar els greixos.
Com podem apreciar a la llista anterior, per obtenir un valor acceptable en el mesurament de l'perímetre abdominal no n'hi ha prou amb «menjar poc» o «evitar els greixos», sinó que hem d'apuntar a una vida equilibrada, una equació tan senzilla com rara en els nostres temps. Des de la postura a l'seure, recostarnos i caminar fins a les hores de son i la relació amb el lleure, hem de cuidar cada aspecte de la nostra existència.
No serveix de res restringir-se a l'hora de menjar si no estem absolutament convençuts de les raons per les quals ho fem. L'alimentació és una necessitat, que bé podem aprofitar per gaudir però que no hauria de servir per tapar problemes emocionals.