Conèixer l'origen etimològic de les dues paraules que donen forma a el terme que ara ens ocupa és el primer que hem de fer per poder descobrir el seu significat:
-Prova deriva de el llatí, concretament de "Probus", que pot traduir-se com "bo".
-Hipòtesi, per la seva banda, emana de el grec, ja que es troba conformada per la suma de dues parts diferenciades: el prefix "hypo-", que és sinònim de "sota", i el substantiu "thesis", que és equivalent a "conclusió".
Una prova pot ser un assaig, un experiment, una avaluació o una mostra: la seva accepció depèn de l'context en què s'utilitza. Hipòtesi, per la seva banda, és una conjectura o una presumpció que té una certa probabilitat de ser certa o real.
En general, es considera que una hipòtesi no pot provar-se com falsa o veritable. El que es fa és donar suport a un argument a partir d'evidències que sorgeixen d'investigacions científiques. A major quantitat de evidències científiques, hi haurà majors certeses sobre la condició d'una hipòtesi. En altres paraules: si es realitzen vint o trenta experiments que avalen que una hipòtesi és veritable, hi ha moltes probabilitats que realment sigui veritable.
Es coneix com a prova d'hipòtesis a el procés que es duu a terme per analitzar si una condició detectada en un determinat univers resulta compatible amb el que s'observa en una mostra de la població estadística en qüestió. És a dir, persegueix demostrar si una hipòtesi és una afirmació raonable i per a això es basa en dos pilars fonamentals com són la teoria de la probabilitat i el que és l'evidència mostral.
Per exemple: un home sospita que un donat ha estat manipulat perquè, a l'ésser llançat, ofereixi valors superiors a 4. La persona pensa, per tant, cada vegada que llanci el dau, és molt probable que obtingui un 4, un 5 o 6.
Per realitzar una prova d'hipòtesis, llança cent vegades el dau i pren nota dels resultats. A l'concloure el seu experiment, descobreix que en el el 93% dels casos va obtenir un resultat igual o superior a 4. Hi ha prou evidències, per tant, per afirmar que la seva hipòtesi és veritable.
En concret, el procediment que dóna forma a qualsevol prova d'hipòtesis hem d'exposar que s'emprèn seguint aquests passos fonamentals: plantejament de la hipòtesi nul·la i de l'alternativa, selecció de nivell de significació, identificació de l'pertinent estadístic de prova, establiment de la regla de decisió, presa de la mostra i decisió en base als resultats.
Quan es porta a terme l'esmentada prova dins de l'àmbit de l'estadística, cal tenir en compte que es poden donar dos resultats fonamentalment:
-Error I, la hipòtesi establerta com a nul·la resulta veritable i, per tant, es rebutja.
-Error II, la hipòtesi nul·la és falsa i, per tant, s'accepta com a conseqüència del que és el contrast. La probabilitat que tingui lloc aquest tipus d'error dependrà del que és el veritable valor de l'paràmetre en qüestió.