Atletisme és el nom que rep l'agrupació de diverses disciplines esportives, que consisteixen en diferents competències de llançaments, salts i carreres. D'acord a les seves característiques, aquestes proves atlètiques poden classificar-se de diferent manera.
Les proves de pista són aquelles que es desenvolupen en un circuit. La pista en qüestió sol tenir forma ovalada: dues rectes s'uneixen a partir de la inclusió de dues corbes. Les mesures de les pistes, que poden ser cobertes o estar a la intempèrie, varien encara que les pistes de quatre-cents metres són les més freqüents.
Entre les proves de pista, hi ha diversos tipus de carreres, que poden implicar la participació d'atletes individuals o d'equips. La prova de 100 metres és la més famosa: els competidors travessen una distància recta de 100 metres a la major velocitat possible, corrent en un terreny anivellat i sense obstacles.
També hi ha altres carreres de velocitat sense obstacles dins de les proves de pista: la prova de 200 metres i la prova de 400 metres. En aquest últim cas, l'habitual és que la competició impliqui fer una volta sencera a la pista.
Entre les proves de pista també es troben les proves de fons. En elles, els atletes han de recórrer més de 3.000 metres; per tant, la resistència és tant o més important que la velocitat.
Les carreres d'obstacles, per la seva banda, són proves de pista que obliguen els corredors a saltar tanques a mesura que avancen. També es poden esmentar entre les proves de pista les curses de relleus, en les quals els participants competeixen en equips i han de passar-se una posta mentre corren fins a completar una certa distància.
Així com en qualsevol altra disciplina esportiva, l'escalfament és fonamental, ja que pot ser la clau de l' èxit i, molt més important, de conservar la integritat i la salut dels músculs i els ossos. Tan complexa resulta una prova de pista que tan sols per a la sortida cal comptar amb una tècnica en particular i amb molt entrenament: la postura durant l'espera i el primer pas, que inclou els moviments de tot el cos per impulsar-se cap endavant, són determinants de la resta de la cursa.
Els atletes adequats per a aquest tipus d'activitats solen ser molt forts, alts (cal esmentar que també hi ha corredors de baixa estatura) i amb una destacable capacitat de concentració. A més, han de poder reaccionar i prendre decisions de manera gairebé immediata, ja que d'això pot dependre que evitin una forta lesió o un error que els costi el lloc.
Entre les dones i els homes es prenen en compte certes diferències, com ser l'estatura, tot i que sempre hi ha excepcions: el reglament assumeix que les dones no són tan altes com els homes i això es reflecteix, per exemple, en les dimensions de les tanques, en el cas de les carreres d'obstacles.
Al seu torn, és important assenyalar que les característiques dels atletes especialitzats en cada tipus de prova de pista són diferents i responen clarament a les exigències de la seva disciplina. Els atletes de tanques, per exemple, solen posseir una especial flexibilitat, atès que necessiten realitzar salts a gran velocitat i sense elevar-se massa.