Una relació és una correspondència o un vincle entre dos o més elements. Dependència, per la seva banda, és el que passa quan alguna cosa està subordinat a una altra cosa (i, per tant, depèn d'ella).
Una relació de dependència, per tant, és un vincle en el qual un dels elements depèn de l'altre. El concepte pot emprar-se en diferents contextos, sempre respectant aquesta idea.
A nivell emocional i sentimental també podem dir que existeixen les relacions de dependència. En concret, en les mateixes es donen les següents situacions que permeten identificar-les de manera clara i contundent:
-Una de les dues parts o fins i tot les dues arriben a sentir que "estan enganxats" a la seva parella.
-Es estableix que quan algú té una relació d'aquest tipus manifesta una clara sota autoestima i la imatge que té de si mateixa, la seva felicitat, el seu estat anímic o la seva vàlua dels basa en les opinions que la seva parella té d'ella o li manifesta puntualment.
-La persona passa la major part de el temps intentant fer no el que li agradi o li fa feliç sinó el que considera que serà de l'agradi del seu noi o noia.
-Una altra de les senyes d'identitat de les persones que estan ficades de ple en una relació de dependència és que arriben a creure que no són capaços de viure, de fer o de ser a la vida si no estan amb la seva parella.
A grans trets aquestes són les principals característiques que defineixen a les persones que es veuen ficades de ple en una relació de dependència que el que provoca és que aquelles presentin aquestes altres qualitats:
-Vine com els floreixen emocions que són absolutament negatives, com ara la desconfiança, la por i la baixa autoestima.
-Arriben a sentir asfíxia quan les seves parelles no poden estar al seu costat o quan els demanen que els donin una mica d'espai per fer coses de manera independent.
En el món laboral, la relació de dependència s'estableix quan un treballador realitza una activitat els beneficis queden en poder d'un ocupador o contractant. Aquest, a canvi de el producte del seu treball, li lliura un salari o un altre tipus de pagament a treballador.
En aquest tipus de relacions de dependència, la subsistència de la persona depèn de la remuneració que li atorga una altra persona o una entitat. Per brindar major seguretat a l'treballador i impedir que el contractant abusi de la seva posició de poder, hi ha lleis que brinden protecció a la persona que ven el seu treball: un salari mínim, indemnització en cas d'acomiadament, etc.
En el cas de l' treballador autònom, cuentapropista o freelance, la situació és diferent ja que la persona no està subordinada a una altra, sinó que té llibertat per triar a qui li ven el fruit del seu treball i sota quines condicions. No hi ha, d'aquesta manera, una relació de dependència entre el treballador autònom i el seu client (qui li compra el seu treball).
Es diu que un país manté una relació de dependència amb un altre quan els seus ingressos o la seva riquesa en depenen. Si una nació X exporta el 85% de la seva producció a una nació Z, es podrà dir que manté una relació de dependència amb aquest segon país.