Una resposta pot ser una reacció davant d'un estímul o una resposta davant un requeriment o una trucada. L'adjectiu condicionat, per la seva banda, està relacionat a una condició.
Una resposta incondicionada és aquella que sorgeix de manera natural i innata: no necessita, per tant, d'un procés d'aprenentatge. Diferent és el cas d'una resposta condicionada, que requereix que el subjecte aprengui a respondre a partir d'una experiència prèvia.
La resposta incondicionada, en definitiva, no requereix de la condició d'un aprenentatge per desenvolupar-se. Aquestes respostes formen part de les habilitats naturals i de naixement que té una persona o un animal. Un exemple típic de resposta incondicionada és el fet secretar saliva a l'observar un aliment. Quan estem davant un menjar que ens agrada molt, se'ns "fa aigua" la boca a causa de que l'organisme comença a preparar-se per a la digestió i necessita la saliva per realitzar el procés.
Un dels exemples més clars de resposta incondicionada és la famosa teoria de Pavlov que se sostenia en els gossos i en com aquests procedeixen a salivar quan tenen davant aliments. Però no només això sinó també en el fet que també començaven a salivar en el moment que apareixien altres estímuls relacionats amb el menjar, com les petjades o certs sorolls.
Per aquest motiu, va començar a treballar ja que va percebre que aquests cans no només es comportaven d'aquesta manera, salivant, com una forma de poder satisfer les necessitat biològiques que tenien, alimentar-se, sinó també com una manera d'actuar després d'un aprenentatge.
D'aquí que procedís a fer ús de carn i de campanes per treballar amb les esmentades mascotes. D'aquesta manera va aconseguir que les mateixes no només arribessin a ser capaços de salivar quan veien la carn sinó també quan la carn anava acompanyada d'el soroll d'una campana i fins i tot quan sentien únicament a aquesta.
El seu experiment es va anomenar condicionament clàssic, en el qual juguen un paper fonamental tant la generalització com l'adquisició, l'extinció o la discriminació d'estímuls.
Una altra resposta incondicionada és reaccionar amb esternut quan una partícula irrita la mucosa nasal. En aquest cas, la persona esternudarà i expulsarà mitjançant la boca i el nas una gran quantitat d'aire. Aquesta resposta és incondicionada ja que cap ésser humà necessita aprendre a esternudar: per contra, neix amb aquest tipus de reacció ja incorporat al seu esquema.
En certs casos, es combinen respostes condicionades i respostes incondicionades davant un estímul. Si un nen toca aigua bullint, retirarà la mà de manera immediata per un acte reflex (natural). Aquesta experiència i les explicacions posteriors dels seus pares generaran, a més, una resposta condicionada: cada vegada que es trobi amb aigua bullint, s'allunyarà per no tornar a cremar-se.
En moltes ocasions les respostes condicionades són fruit de situacions dramàtiques que s'han arribat a viure en algun moment. Així, per exemple, si una persona s'ha caigut d'una barca i ha estat a punt de morir ofegada, quan estigui en contacte amb grans superfícies d'aigua o en situacions que li puguin recordar a la viscuda establirà una resposta que serà la de sentir autèntica por.