Es coneix com sistema a un mòdul ordenat compost per elements que interactuen entre si i estan intervinculats. El vocable, de tota manera, pot referir a més a un grup de nocions o d'objectes concrets (és a dir, físics).
A partir d'aquesta paraula s'ha format, per exemple, la idea de sistema obert la qual sol associar-se als sistemes informàtics. Es tracta d'estructures sobre les quals es pot aplicar la portabilitat i el caràcter de interoperabilitat (diferents programari poden operar de manera simultània). Aquests sistemes, segons els experts, utilitzen estàndards oberts. D'altra banda, el concepte pot fer referència als sistemes que permeten l'accés lliure i sense restriccions per part de persones o altres sistemes.
La idea de sistema obert en el camp de la informàtica es va desenvolupar a finals de 1970 i inicis de la dècada de l' '80, amb l'avanç de Unix. Aquest tipus de sistemes presentava interfícies de programació i interconnexions perifèriques estandarditzades, el que promovia el desenvolupament de programari i maquinari per part de tercers.
És important distingir entre un sistema obert i un programari de codi obert, ja que el segon es refereix als programes informàtics que poden ser manipulats i modificats pels usuaris. Aquesta particularitat no implica que siguin interoperables amb la resta dels sistemes.
Finalment, cal destacar que un estàndard obert constitueix una especificació pública que permet desenvolupar una tasca en particular. Aquesta especificació, estableixen els especialistes, exigeix haver estat aconseguida després d'un procés disponible a nivell general i ha de poder ser utilitzada sense el pagament de regalies.
L'accés i promoció de l'estàndard permet la compatibilitat i interoperabilitat entre diferents components de maquinari i programari, ja que només es requereixen coneixements tècnics per construir nous productes.
A més de tot el que s'ha exposat podem establir que fem servir de la mateixa manera el terme de sistema obert en el camp de la física i de la química. En concret, en els dos àmbits s'utilitza aquell per definir a un sistema que porta a terme una interrelació amb altres agents químics diferents, és a dir, amb un conjunt d'elements que li són totalment externs.
De la mateixa manera, cal subratllar que aquest concepte que ara ens ocupa també s'empra per definir a un tipus concret de sistema termodinàmic que és aquella part de l'Univers en si que es separa o aïlla de la resta per dur a terme el seu estudi i anàlisi exhaustiu.
En aquest sentit, podem establir que un sistema termodinàmic de tipus obert és aquell que es caracteritza perquè suposa una sèrie d'intercanvis d'energia i de matèria amb el que és l'exterior. Així, per exemple, un clar exemple d'aquest tipus de sistema és un cotxe ja que experimenta aquest canvi de matèria quan és carregat de gasolina per l'ésser humà i també té intercanvi d'energia quan el seu motor desprèn calor a l'posar-se en funcionament.
En contraposició a aquell es troben el sistema tancat, que és aquell en què es produeix només intercanvi d'energia amb l'exterior, i també el sistema aïllat. Aquest últim en concret és aquell en el qual no es produeix cap tipus d'intercanvi amb l'entorn, ni de tipus energètic ni material.