El terme obert permet referir-se a múltiples qüestions. Es tracta, en general, d'un adjectiu, encara que hi ha ocasions en què apareix com a substantiu (per exemple, en les competicions esportives en les que poden participar totes les categories: "Avui va començar l'obert d'Austràlia" ).
Una persona oberta és franca i receptiva, i no jutja precipitadament als altres, sinó que accepta les diferències ideològiques i culturals, i fins i tot és capaç de canviar de parer i aprendre dels altres. Una llista oberta, per la seva banda, és susceptible de canvis: "Escolto propostes, la llista continua oberta" . Els negocis o assumptes oberts tenen un significat similar, ja que l'adjectiu fa referència a allò que encara no està resolt: "El tracte està obert ja que encara falten acordar diversos punts" .
Un so obert és aquell que s'articula amb un ampli grau d' obertura, més gran que en els sons considerats com tancats (vocal oberta). En el cant és molt important desenvolupar un profund coneixement d'aquesta característica de l'so per travessar amb èxit tota l'extensió de la veu. Bàsicament, la vocalitat humana es divideix en tres registres: el greu, el central i l'agut. No obstant això, un aparell fonador ben educat és capaç de transcendir aquests límits en les dues direccions.
Per aconseguir passar d'un registre a un altre sense que es notin talls a la veu cal, en part, donar a les vocals l'obertura necessària, la qual cosa repercuteix en un so més o menys rodó. Les notes que representen les transicions entre aquests segments es denominen passatges, I solen portar molts mals de cap als estudiants de cant. En regles generals, i prenent la vocal 'a' com a referència, per cantar en el registre greu s'utilitza un so molt obert, el qual es va tancant a mesura que es puja, cobrant una forma més rodona, com si es barregés gradualment amb 1 'o'. A l'arribar a el passatge entre el centre i la regió aguda, és probable que sigui necessari tornar a obrir-la, començant un camí oposat, que acabarà per deformar totes les vocals i tornar-les gairebé indistingibles.
Respecte a una cavalleria, la noció d'obert permet esmentar que separa de forma excessiva les seves extremitats a l'caminar o trotar.
Un terreny o camp obert és el que es troba sense cèrcols ni murs, i que presenta una superfície dilatada o plana.
Entre els programes de codi obert més populars es troba, sense cap dubte, GIMP. Es tracta d'una aplicació que va néixer com una alternativa gratuïta a Photoshop; entre les seves bondats, s'ha de destacar que els seus desenvolupadors ofereixen versions per a diversos sistemes operatius, incloent Windows i Linux, i que posseeix una àmplia varietat d'eines molt potents. Els seus punts febles són, d'altra banda, la seva interfície gràfica i la gran dificultat que suposa aprendre a realitzar tasques que en la seva competència es poden dur a terme amb una simple acció.
Una carta oberta està destinada a la difusió general; és a dir, no és personalitzada a un sol remitent o no té caràcter confidencial.
Pel que fa a la electricitat, un circuit obert és un circuit interromput que no permet el pas del corrent.