Les paraules que poden funcionar com a subjecte en les oracions reben el nom de substantiu. Es tracta dels noms que fan al·lusió a éssers o objectes. Abstracte, per la seva banda, és un adjectiu que fa a la qualitat que hi ha més enllà de l'subjecte o allò que és simbòlic (en oposició al material o físic).
La idea d' substantiu abstracte, d'aquesta manera, es vincula als termes que permeten nomenar objectes creats pel pensament o percebuts a través de la intel·ligència. És possible diferenciar, per tant, entre els substantius abstractes i els substantius concrets (que s'encarreguen de nomenar els objectes que es perceben mitjançant els sentits: vista, audició, olfacte, tacte o gust).
Un exemple de substantiu abstracte és "maldat" . La noció s'associa a la condició d'aquell o allò que és dolent. A causa que la "maldat" no és una cosa que pugui detectar-se a través dels sentits, sinó que és una construcció mental, pot qualificar-se com substantiu abstracte. Per exemple: "La maldat d'aquest jove es fa evident en cadascun dels seus actes" , "És un home que no té maldat" , "No crec que hagi estat una broma: simplement va ser una maldat" .
Moltes vegades els substantius abstractes es construeixen a partir de l'addició d' sufixos a un verb oa un adjectiu. Si centrem l'atenció en l'exemple anterior, "maldat" deriva de "dolent" .
Per poder entendre millor el que significa substantiu abstracte, res millor que conèixer altres especificacions o característiques de la mateixa com ara aquestes:
-Fan també referència a sentiments, a sensacions ja elements que tenen a veure amb la nostra imaginació.
-En concret, davant els anomenats substantius concrets, que són els que podem establir que compten amb un caràcter tangible, els abstractes no es poden "tocar". És a dir, a aquests només se'ls dóna forma mitjançant el pensament, l'emoció, la imaginació…
-És habitual que, a l'hora de formar els substantius que ens ocupen a partir de verbs, adjectius o altres substantius, es faci utilització de sufixos com ara "-doneu" o "-encia". Exemples d'això són humilitat, llibertat, generositat, maldat, decència, innocència…
-Aquest tipus de substantius es consideren que són un dels cinc grans grups en què es classifiquen els substantius. Així, a més d'ells hi ha els concrets, els comuns, els propis i els col·lectius.
Uns altres dels molts exemples de substantius abstractes són l'ànsia, l'ambició, la banalitat, el desig, l'espiritualitat, la luxúria, la niciesa, l'obsessió o la pietat.
Oracions que ens poden servir per aprofundir encara més en aquest tipus de substantius poden ser les següents:
- "La generositat de l'ésser humà de vegades no té límits".
- "Si hi ha alguna cosa que definia Joan era el seu gran bondat".
- "L'amor que sentia Manuel cap a Carmen era realment únic".
- "Isabel va donar bones mostres del seu egoisme quan no va voler compartir el menjar amb els seus amics".
La "alegria" , la "fe" i el "fam" també són substantius abstractes: "Des que Marita es va anar vaig perdre l'alegria" , "Tinc fe que tot canviarà" , "La fam no em deixa pensar amb claredat" .