Fins el llatí hem de retrocedir ja que és en aquesta llengua on trobem l'origen etimològic de el terme que ara estudiarem. En concret és fruit de la unió de dues paraules: pensament, que ve de l'verb pensaré que és sinònim de pensar, i abstracte, que procedeix de abstractus . Un vocable aquest que està compost pel prefix abs -, que equival a "separació", i per la paraula tractus que pot traduir-se com "tros".
El pensament abstracte suposa la capacitat d' assumir un marc mental de forma voluntària. Això implica la possibilitat de canviar, a voluntat, d'una situació a una altra, de descompondre el tot en parts i d'analitzar de forma simultània diferents aspectes d'una mateixa realitat, per exemple.
D'aquesta manera, el pensament abstracte permet discernir les propietats comunes, planejar i assumir simulacres, i pensar i actuar simbòlicament. Aquestes habilitats, en general, es troben danyades en subjectes que pateixen de trastorns mentals com la esquizofrènia.
Una patologia mental aquesta que acabem de citar que es caracteritza fonamentalment pel fet que la persona que la pateix té no només alteracions en el que és l'àmbit de la percepció sinó també en el que és la pròpia realitat.
El pensament abstracte es diferencia de l' pensament formal, que es basa en les experiències reals. L'individu creix recolzant-se en objectes concrets. Recentment a partir dels dotze anys comença a reemplaçar els objectes per idees o conceptes propis. Per tant, es pot afirmar que el pensament formal és reversible i intern.
A través d'un procés inconscient, el adolescent és capaç de pensar en abstracte, postular hipòtesis i preparar experiències mentals per comprovar-les. El pensament abstracte presenta un caràcter proposicional, que consisteix a utilitzar proposicions verbals per expressar les hipòtesis i raonaments costat dels resultats que s'obtenen.
Molts són els estudiosos que han abordat el tema de el pensament abstracte. Entre tots ells, però, val la pena ressaltar la tasca realitzada pel psicòleg suís Jean Piaget que, entre altres qüestions, va establir que aquell s'aconsegueix aproximadament als dotze anys d'edat. Un moment en què ésser humà ha superat l'etapa de la pensada concret i està obert a desenvolupar i explorar el pensament abstracte.
Per Piaget és en aquest instant quan una persona en qüestió està absolutament preparada, tant ella de manera general com el seu cervell en particular, per a procedir a formular tot tipus de pensaments abstractes.
Cal destacar que el llenguatge és el mitjà mitjançant el qual és possible pensar les representacions dels objectes reals. El pensament abstracte es basa en esquemes formals, que són unitats de el pensament a través de les quals es representa el coneixement. Els esquemes possibiliten la predicció i permeten que el subjecte s'acomodi a les demandes de el medi i que integri la informació nova.
Per finalitzar podem establir que, per tot això, el pensament abstracte és fonamental en qualsevol ésser humà ja que gràcies a ell té la capacitat per deduir, extrapolar el après a qualsevol altra situació, comparar o treure conclusions.