De el llatí territorium , territori és la porció de superfície terrestre que pertany a una ciutat, una província, una regió, un país, etc. El concepte també s'usa per nomenar el terreny que controla o té una organització o un persona.
Nacional, d'altra banda, és el pertanyent o relatiu a una nació (la sobirania constituent d'un Estat o la comunitat humana els integrants comparteixen característiques culturals en comú). D'aquest terme, podem establir a més que també té el seu origen etimològic en el llatí. Més exactament es pot afirmar que emana de la paraula "nasci", que pot traduir-se com "néixer".
La noció de territori nacional refereix, per tant, a la porció de superfície que pertany a un determinat país i sobre la qual un Estat exerceix sobirania. Es tracta no només d'un espai terrestre, sinó també d'un espai aeri i d'un marítim, en cas que el país tingui costes.
El territori nacional es divideix en diverses entitats subnacionals. Aquestes divisions politicoadministratives solen comptar amb una administració local que, d'una manera o altra, respon a l'administració nacional.
Una localitat, una ciutat, una província i una regió són exemples d'entitats subnacionals dins d'un territori nacional. El grau d'autonomia d'aquestes divisions depèn de la legislació de cada país.
En el cas de Mèxic, per exemple, cal deixar palès que el seu territori nacional està compost de les aigües dels mars que els han estat atorgades, de les parts de la seva federació, les illes de Guadalupe i Revillagigedo, els esculls i cayos de els mars que estan adjacents, l'espai ubicat dins del seu territori nacional, la plataforma continental de les seves illes i cayos…
A Espanya, per exemple, el territori nacional es divideix en comunitats autònomes. Aquestes comunitats són nacions (com Catalunya o el País Basc) que formen part d'una unitat (Espanya), però que tenen la seva pròpia cultura i idioma. És freqüent que les comunitats autònomes o altres entitats subnacionals pretenguin independitzar-se de l'Estat nacional i, d'aquesta manera, deixar de formar part del territori nacional d'el país per constituir-se com un Estat lliure.
La Constitució de l'any 1978 va ser la que va determinar que a Espanya existís un estat autonòmic, en concret actualment podem dir que posseeix un total de disset comunitats autònomes: Galícia, Principat d'Astúries, Cantàbria, País Basc, la Rioja, Navarra, Aragó, Catalunya, Castella i Lleó, Comunitat de Madrid, Extremadura, Castella la Manxa, Andalusia, Regió de Múrcia, Comunitat Valenciana, Illes Canàries i Illes Balears.
No obstant això, dins del territori nacional d'aquest país també cal destacar que es troben dues ciutats autonòmiques, Ceuta i Melilla, així com altres zones que vindrien a ser enclavaments menors de sobirania que es troben a la part nord d'Àfrica. En concret, entre aquestes últimes es troben les Illes Chafarinas, les Illes d'Alborán o les Illes Alhucemas.
Tots aquests espais són els que donen forma a el territori nacional d'Espanya que es regeix per diversos principis com el d'autonomia, el de participació democràtica o el d'unitat econòmica.