Una tempesta és una agitació intensa de l'atmosfera, que pot incloure precipitacions, ràfegues i altres fenòmens. Solar, per la seva banda, és allò vinculat a l' Sol (l'estrella que se situa en el centre de l' Sistema Solar i al voltant de la qual gira el planeta Terra).
Per comprendre què és una tempesta solar, cal conèixer diversos conceptes. D'una banda, és essencial saber que la magnetosfera és la zona que envolta la Terra a uns cent quilòmetres de distància, on el magnetisme terrestre influeix sobre les partícules que estan ionitzades. La magnetosfera, d'aquesta manera, s'encarrega de protegir el planeta d'el vent solar.
El vent solar, per la seva banda, és el moviment de la corona solar (la capa exterior de l' Sol). Aquesta corona està composta per plasma (matèria gasosa les partícules presenten càrrega elèctrica).
Amb aquestes nocions en clar, podem centrar-nos en la idea de tempesta solar, també anomenada tempesta geomagnètica. Aquesta tempesta implica l' pertorbació de la magnetosfera de la Terra a causa d'una ona de vent solar i radiació que es desprèn de la corona solar.
Aquesta ona arriba al nostre planeta a el menys quatre hores després de la seva emissió i pot provocar problemes en les telecomunicacions i en les xarxes elèctriques. N'hi ha que sostenen a més que, durant una tempesta solar, s'incrementen els riscos de patir accidents cerebrovasculars.
La tempesta solar més gran de la història va tenir lloc a 1859, quan va fallar el sistema telegràfic i es van poder observar aurores boreals en diferents països. La mateixa va ser batejada Tempesta de Carrington en honor a Richard Carrington, l'astrònom que la va observar i el primer a explicar la relació que hi ha entre l'activitat de el Sol i les alteracions geomagnètiques del nostre planeta.
La Tempesta de Carrington va portar amb si aurores boreals, albirades a Honolulu i Cuba, i aurores australs, observades a Santiago de Xile. La intensitat dels centelleigs va ser tal que alguns testimonis nord-americans van assegurar poder llegir el diari sense necessitat de llum artificial, una dada que l'any 2010 va comentar Daniel baker, un integrant de la Universitat de Colorado, més específicament del seu Laboratori de Física Atmosfèrica i espacial.
La tecnologia s'ha convertit en una part essencial de les nostres vides, tant que per a moltes persones és la seva única font d'ingressos: depenem d'Internet per a gairebé totes les nostres activitats, des de l'oci fins a l'educació i la comunicació. Com alguns especialistes assenyalen, vivim submergits en una «ciberburbuja», la qual rebentaria sens dubte davant d'una tempesta solar d'una magnitud similar a la de 1859.
És important assenyalar les tres fases en les quals es divideix una tempesta solar de les que es dirigeixen al nostre planeta. El primer que podem observar és l'aparició de erupcions solars; la llum ultraviolada i els raigs X ionitzen la capa atmosfèrica superior i això genera interferències en les comunicacions per ràdio. Després ve la tempesta de radiació, la qual pot comportar grans perills per a qualsevol grup d'astronautes que en es trobi en plena activitat.
L'última fase de la tempesta solar és la ejecció de massa coronal; es tracta d'un núvol de partícules carregades, i el temps que triga a arribar a la nostra atmosfera sol ser de diversos dies. Un cop allà, la interacció de les partícules solars amb el camp magnètic terrestre provoca fluctuacions electromagnètiques de considerable magnitud.