Es defineix anafrodisíaco als antiafrodisíacos, és a dir, a aquelles substàncies que per la seva composició aconsegueixen eradicar o disminuir el desig de tipus sexual. Pot tractar-se, per exemple, d'un bromur o d'un ingredient hipnòtic.
El terme afrodisíac prové de Afrodita, nom pel qual encara en l'actualitat es reconeix a la divinitat femenina grega que s'associa a l'amor, la fecunditat i l'energia primaveral. Avui dia, es denomina d'aquesta manera a les substàncies que, ja sigui per comprovacions reals o per creences populars, inciten i incrementen el desig sexual.
A diferència dels anafrodisíacos, hi ha aliments i plantes que promouen l'excitació. En alguns casos funciona per associació sensual, amb símbols fàl·lics com el cogombre o la banana (fruita també coneguda com plàtan) o amb símbols vaginals com les cloïsses o les ostres.
Altres substàncies són considerades afrodisíaques perquè tenen la capacitat de generar congestió i pruïja de la mucosa vaginal, el que es confon amb excitació sexual. Aquests productes poden ser ingerits, com succeeix amb el àcid bòric, o fregats en els genitals, ús que algunes persones li donen a l' gingebre ia la mostassa.
També sol parlar-se de substàncies d'acció central quan es tracta d'opcions que es tenen en compte com a eines per aconseguir un estat desinhibit, com passa amb determinats medicaments, certes hormones o les begudes alcohòliques. El xocolata, per la seva banda, posseeix xantines de nivell central que actuen com neurotransmissors que estimulen l'excitació.
Finalment, cal esmentar que hi ha substàncies que produeixen excitació per vies anàlogues a les sexuals, com els perfums i les fragàncies.
Un anafrodisíaco, per tant, tindrà efectes oposats als ocasionats per totes aquestes substàncies esmentades línies a dalt ja que, en lloc de provocar el desig, l'inhibeix o fins i tot pot fer-lo desaparèixer.
Al voltant d'aquests compostos han existit moltes creences, algunes fonamentades per la ciència, altres només basades en la tradició i les creences populars. Un metge d'Espanya de segle XVI, Andrés de Laguna, afirmava que la flor i l'arrel de l'nenúfar eren capaços de reprimir i acabar amb els somnis veneris i en un consum quotidià podia fer que desapareguessin els desitjos sexuals en un home.
Altres anafrodisíacos són la enciam, que atura els somnis i reprimeix el desig de fornicar, com ho deia Dioscòrides; el àcid acetilsalicílic (present en les aspirines), que elimina els desitjos a l'funcionar com un sedant; i el llúpol (present en la lupulina), que té també efectes somnífers i sedants. Cal destacar que en l'edat mitjana el llúpol era utilitzat per calmar la sobreexcitació sexual en els nois.
És important recordar que el desig es genera en el nostre cervell, d'acord amb la capacitat per fluir i concentrar-se en el plaer i en les sensacions que permet, serà més o menys l'èxit de l'acte sexual. La ment és l'eix on comencen i acaben els nostres actes, així com pot ser la responsable de permetre'ns moments d'intens plaer, també pot ser la millor boicoteadora de l'acte sexual. Sobretot quan està sota l'efecte de determinades substàncies, o es dedica a reforçar emocions de por, ansietat o angoixa. Tenir presents aquelles causes que poden portar a una disminució o inhibició total de l'desig, podria ajudar-nos a sentir-nos més plens amb nosaltres mateixos.