El concepte de abstracte deriva de el terme llatí abstractus i fa referència a certa qualitat on s'exclou a el subjecte. Quan la paraula s'aplica a l' àmbit artístic o un artista, descriu a la intenció de no representar éssers o objectes concrets; en canvi, es contemplen només elements de forma, color, estructura o proporció, per exemple.
L' art abstracte és, doncs, un estil que fa focus en els detalls formals, estructurals i cromàtics i els aprofundeix a través de l'accentuació del seu valor i poder expressiu. L'artista abstracte no imita models ni treballa d'acord a inspiració de tipus natural.
El seu origen es remunta aproximadament a 1910, com una reacció a l' realisme ia l'aparició de la fotografia. D'aquesta manera, l'art abstracte no considera que es justifiqui la representació figurativa i, per tant, la reemplaça per un llenguatge visual autònom que compta amb els seus propis significats.
En la pintura l'estil abstracte s'allunya completament de les estructures plantejades pel realisme on tota obra era una representació d'alguna cosa específic (paisatges, cases, flors, éssers vius) i, utilitzant un llenguatge que no té forma ni codis específics i on la llibertat es veu reflectida sobretot en l'ús de l'cromatisme, representa entitats que no tenen seu model en la realitat. Existeixen tants universos abstractes com pintors s'hagin bolcat per aquest tipus de representació artística.
El començament de la pintura abstracta l'hi devem a Wasily Kandinsky, un artista rus de principis de segle passat qui assegurava que en pintura una taca rodona de colors podia representar un cos humà ja que l'art és conseqüència ja no del que veiem sinó de com ho veiem. La línia, el pla i l'espai no signifiquen res, fins que adquireixen un determinat significat a partir d'una descàrrega d'energia que es produeix dins de la ment de l'artista.
Si observamos la escultura abstracta encontraremos que a lo largo del siglo XX y éste han surgido muchos artistas plásticos que se inclinaron a desarrollar un estilo abstracto. Entre ellos podemos mencionar a Hans (Jean) Arp quien era además pintor y llevaba sus nociones abstractas de la pintura a las tres dimensiones realizando formas orgánicas que reflejaban su visión de la realidad, como el resultado de un cuerpo orgánico. Fue quien desarrolló una iconografía que recibió el nombre de escultura biomórfica a la que se entregaron y continúan haciéndolo muchos artistas plásticos de lo abstracto.
Quan va acabar la Segona Guerra Mundial va sorgir un moviment artístic que en poc temps va tenir un gran nombre d'adeptes, el expressionisme abstracte. Les seves bases es trobaven en el surrealisme (moviment d'auge en la preguerra) i es va basar en la combinació de diferents tècniques en una mateixa obra. Un important estil que es torna molt popular en aquest moviment és el collage, que utilitza mescles de diferents materials o elements, com guix i sorra, per donar-li a una tela plana una certa rugositat tridimensional característica de l'escultura. Entre els fonamentals protagonistes de l'expressionisme abstracte es van trobar Jackson Pollock i Willem de Kooning.
Un dels representants fonamentals de l'expressionisme abstracte espanyol és José Manuel Ciria qui ha realitzat exposicions en importants centres com l'Institut Cervantes de Chicago, l'Institut Valencià d'Art Modern, i en galeries de París, Estats Units, Anglaterra, Argentina i Portugal.
El abstracte en gramàtica, matemàtiques i filosofia
Un substantiu és un dels elements fonamentals en una oració, el qual no necessita de l'aparició d'un altre per tenir sentit i existir dins de la mateixa (casa, nen, gossos, Elena). No passa el mateix amb els adjectius que sempre van units a un substantiu a què modifiquen d'una o altra forma (bonica, simpàtic, juganers, rossa). Els substantius poden dividir-se en diversos tipus, alguns d'ells oposats entre si. Així ocorre amb la classificació de substantius concrets i abstractes.
Un substantiu és abstracte quan s'utilitza per esmentar a un objecte que només es pot apreciar o creure valent-se de la intel·ligència, a diferència dels substantius que formen part de el grup dels concrets, on apareixen objectes que sí es perceben gràcies als sentits.
Segons el filòsof José Ortega i Gasset podem entendre per substantiu abstracte a aquella paraula que nomena un objecte que no és independent, és a dir, que sempre necessita un altre element en què recolzar-se per a poder ser. Això vol dir que aquests substantius, al no referir-se a un element concret, fan referència a objectes que no es poden percebre amb els sentits, sinó imaginar-se.
Alguns exemples de substantius abstractes són el amor i la felicitat; també ho són certes conceptes polítics com poder, dictadura i democràcia i ho són també les estacions de l'any, la ciència i la religió.
D'altra banda, un verb és abstracte quan es troba constituït per "ser" , un verb copulatiu a què se li atorga la funció d'atribut i no té un significat específic. En l'enunciat "Jo sóc un ésser humà" , "sóc" es destaca amb un verb de tipus abstracte.
En el camp de les matemàtiques existeix el concepte de àlgebra abstracta que reuneix el sector de les matemàtiques que treballa amb els esquemes algebraics (anell, grup, cos o espai vectorial). Aquest estudi va sorgir de la necessitat d'obtenir una major exactitud en les definicions matemàtiques.
Cal esmentar també dins d'aquesta definició la noció de pensament abstracte, la qual fa referència als mons interiors creats per l'ésser humà per comprendre l'existència. Consisteix en la forma en què l'ésser humà va agrupar les idees, conceptes, imatges i objectes que li permeten contenir els coneixements.