El concepte de abonament té diferents usos, però en aquesta ocasió ens interessa quedar-nos amb la seva accepció com la substància que s'utilitza per fertilitzar la terra. L'adjectiu orgànic, per la seva banda, també té diversos significats: pot tractar-se d'allò que disposa de carboni com a component principal.
Un adob orgànic, per tant, és un tipus de fertilitzant que es produeix a partir de plantes, animals o fongs. Diferent és el cas dels adobs inorgànics, que deriven d'activitats mineres o de combustibles fòssils i requereixen d'un procés industrial per a la seva fabricació.
L'ús d'adobs orgànics resulta més amistós amb el medi ambient en comparació amb la resta dels abonaments. Permeten, per exemple, reutilitzar les deixalles orgàniques, contribueixen a fixar el carboni a el terreny, requereixen d'una menor quantitat de energia per a la seva producció i ajuden a incrementar la capacitat de terra per a l'absorció d'aigua. Com a punt negatiu, els adobs orgànics poden afavorir l'aparició d'agents patògens si no reben el tractament adequat.
Moltes persones, d'altra banda, opten per consumir aliments l'obtenció no implica l'ús de fertilitzants i plaguicides sintètics, pel fet que aquesta classe d'aliments són més saludables.
L' humus que produeixen els cucs; el compost que s'elabora amb restes d'aliments, fusta i fulles; i el fem (excrements dels animals) són alguns dels tipus d'adobs orgànics més populars. La seva elecció sol dependre de l'cultiu i de les característiques ambientals de la regió.
Tanmateix, no podem passar per alt l'existència de molts altres adobs de tipus orgànic com són els següents:
-Les cendres que procedeixen de fustes que no comptin amb cap tipus de pintura. Es consideren que són una estupenda alternativa a l'hora de tractar sòls que tenen la particularitat de tenir un PH molt àcid. I és que aporten als mateixos tant magnesi com calci o potassi.
-La torba. Sota tan singular nom es troba una matèria molt esponjosa que s'obté a partir de la descomposició de vegetals que han comptat amb poc oxigen i molta humitat. Cal subratllar a més que hi ha dos tipus: la rossa, que posseeix un PH àcid, i la negra, que s'identifica per tenir un PH neutre.
-El adob verd, que s'obté de plantes que han estat sembrades i després fetes trossos. És un tipus d'adob orgànic fantàstic per aconseguir que els terrenys molt erosionats o que s'han vist perjudicats per l'ocupació de massa productes tòxics tornin a trobar-se en el seu millor estat.
-El guano. És dels adobs orgànics més singulars que existeixen i és bàsicament el que s'obté a partir de les defecacions de ratpenats i de les aus que són marines. Es considera que és molt ric en fòsfor, nitrogen i potassi.
Això sense oblidar que hi ha altres igualment efectius però realment peculiars com són, per exemple, la farina d'ossos, els pòsits de cafè, l'orina humana, les closques d'ou…