La paraula avortament prové de el llatí abortus , que al seu torn deriva de el terme aborior . Aquest concepte s'utilitzava per referir a l'oposat a orior , és a dir, el contrari a néixer. Per tant, l'avortament és la interrupció de el desenvolupament de l'fetus durant l'embaràs, quan aquest encara no hagi arribat a les vint setmanes. Un cop passat aquest temps, la terminació de l'embaràs abans de el part es denomina part preterme.
En poques paraules, l'avortament implica interrompre l'embaràs, impedint que el fetus es desenvolupi i neixi un nen. Per exemple: "La cantant va confessar que, quan era jove, es va sotmetre a un avortament" , "L'Església va ratificar la seva ferma condemna a l'avortament" , "La Justícia va autoritzar l'avortament a la nena violada pel seu padrastre" .
Hi ha dos tipus d'avortaments: el espontani o natural, i el induït. L'avortament espontani ocorre quan un fetus es perd per causes naturals. Les estadístiques assenyalen que entre el 10% i el 50% dels embarassos finalitzen a causa d'un avortament natural, que sol estar condicionat per la salut i l'edat de la mare.
El avortament induït, en canvi, és aquell provocat a posta amb l'objectiu d'eliminar el fetus, ja sigui amb assistència mèdica o sense. Es calcula que prop de 46 milions de dones a l'any recorren a aquesta pràctica a tot el món. D'aquest total, prop de 20 milions practiquen avortaments insegurs, que posen en risc la vida de la dona.
En el cas que l'avortament sigui induït i mitjançant l'assistència mèdica necessària cal subratllar que aquest segueix diversos procediments que suposen que s'escometen amb totes les garanties per a la pacient. Així, en els centres mèdics que vagin a realitzar l'operació es segueixen una sèrie de passos vitals i previs com són la recollida de dades, l'ecografia, l'anàlisi, la consulta psicosomàtica i el conegut i necessari reconeixement mèdic.
Aquests passos també són els que s'emprenen en pacients que es troben en el segon trimestre els que de forma habitual són sotmeses a la tècnica de dilatació i evacuació. Un procediment que es caracteritza, entre altres coses, perquè és poc lesiva per a la dona el que suposa que fins i tot el mateix dia de la intervenció es pugui marxar a casa sense necessitat d'haver de quedar hospitalitzada.
Així mateix als tipus d'avortament esmentats cal afegir també el que es coneix com avortament farmacològic que es basa en l'ocupació de la mifepristona o RU 486. Una medicació aquesta que, de manera freqüent, necessita complementar-se de suport de tipus instrumental, en concret amb el que es coneix com raspat.
De la mateixa manera és important subratllar que la dona que ingereixi aquest fàrmac ha de ser conscient el conjunt de símptomes que tindrà i que s'assemblen als que pateix tota fèmina que té un avortament de tipus espontani. Entre ells es poden trobar hemorràgies, dolors forts de tipus menstrual, vòmits, diarrees o febre.
La majoria de les legislacions nacionals distingeix entre dues classes d'avortaments induïts: els terapèutics i els electius. Els avortaments terapèutics es justifiquen a partir de la intenció de preservar la vida de la mare que, en cas de continuar l'embaràs o produir-se el naixement, podria estar en risc de vida. Aquest tipus d'avortament també és ordenat per un metge quan el nadó per néixer comporta una malaltia genètica o congènita de gravetat.
Els avortaments electius, en canvi, solen ser decidits quan l'embaràs és causat per un delicte sexual (una violació) o quan la dona no pot o no vol mantenir al seu fill per raons econòmiques i socials. En la majoria dels països, aquesta pràctica està prohibida per la llei amb l'excepció d'uns pocs casos (violació d'una menor d'edat, per exemple).