Per poder entrar de ple a establir el significat de el terme acceleració centrípeta, el primer que cal fer és determinar el seu origen etimològic. A l'respecte podem destacar el següent:
Acceleració deriva de el llatí, en concret de "acceleratio", que és l'acció que consisteix a pujar la velocitat. És fruit de la suma de tres components: el prefix "ad-", que pot traduir-se com "cap"; l'adjectiu "celer", que és sinònim de "ràpid"; i el sufix "-ció", que indica "acció i efecte".
-Centrípeta, d'altra banda, prové de el llatí també, d ' "centripetus".
Acceleració és el procés i el resultat d'accelerar: fer que augmenti la rapidesa. L'acceleració també és la magnitud que reflecteix l'augment de la velocitat en una unitat temporal.
Centrípet és allò que atreu cap al centre o que es desplaça cap a ell. La idea de centre, d'altra banda, pot usar-se amb referència a al punt que és al mig d'alguna cosa, equidistant de les vores o límits.
Es diu acceleració centrípeta a la magnitud que es vincula a la modificació de la direcció de la velocitat d'un cos que es desplaça seguint una trajectòria de tipus curvilini. Davant d'aquesta trajectòria, l'acceleració centrípeta es dirigeix a el centre de curvatura de l'recorregut en qüestió.
És important tenir en compte que quan un objecte es desplaça en trajectòria curvilínia, la seva velocitat sempre experimenta modificacions de direcció, tot i que la rapidesa sigui constant. Això es deu al fet que la direcció, més enllà de la velocitat, mai és constant.
Dit d'una altra manera: 1 cos pot realitzar un moviment circular uniforme, mantenint una rapidesa constant mentre realitza una trajectòria circular. No obstant això, tot i la rapidesa constant, la seva velocitat no és constant perquè és una magnitud que resulta tangent a la trajectòria, i aquesta modifica la seva adreça en reiterades ocasions mentre realitza el cercle.
L'acceleració centrípeta, per tant, no canvia el mòdul de la velocitat, però sí que altera la seva direcció, possibilitant el desenvolupament de la trajectòria.
Quan parlem d'acceleració centrípeta, de manera irremeiable sempre ens ve al cap un altre tipus d'acceleració, la centrífuga. Aquest nou terme s'empra per a referir-se a l'acceleració que adquireixen els cossos com a conseqüència del que es coneix com a efecte de la força centrífuga. Aquesta força es ve a definir com una de tipus fictici que es produeix quan es descriu el desplaçament d'un objecte qualsevol en un sistema de referència, que es troba en rotació.
D'aquesta última podem destacar les següents dades d'interès:
-És totalment radial, perpendicular al que és el moviment de el cos.
-Es identifica pel fet que va dirigida cap a fora.
-Es pot descompondre en dos: el component en el que és la direcció radial i el component en la direcció nord-sud.
-Va augmentant a mesura que va fent el mateix el que és l'esmentada força centrífuga.