Fins el llatí hem de retrocedir per poder descobrir l'origen etimològic de el terme acceleració que ara anem a procedir a analitzar de manera conscienciosa. Així, ens trobem amb el fet que aquell vocable està conformat per tres parts llatines: el prefix ad - que significa "cap", la paraula celer que pot traduir-se com "ràpid" i el sufix - ció que és sinònim d ' "acció i efecte ".
La acceleració és la acció i efecte d'accelerar (augmentar la velocitat). El terme també permet nomenar la magnitud vectorial que expressa aquest increment de la velocitat en una unitat de temps (metre per segon cada segon, d'acord a la seva unitat en el Sistema Internacional).
L'acceleració pot ser negativa; en aquests casos, la magnitud expressaria una disminució de la velocitat en funció de l' temps.
És important distingir entre la velocitat (que reflecteix com canvia la posició d'un cos respecte a el temps) i l'acceleració (que assenyala com ha variat aquesta velocitat). L'acceleració esmenta com canvia la velocitat, no com és la velocitat: un cos que es desplaça a gran velocitat pot tenir una acceleració molt petita.
Hi ha diferents tipus d'acceleració. La acceleració tangencial és aquella que relaciona la variació de la rapidesa amb el temps. D'altra banda, la acceleració normal o centrípeta vincula els canvis de la direcció amb el temps.
D'altra banda, la acceleració mitjana permet calcular l'canvi mitjà de rapidesa en un determinat interval de temps.
Termes tots ells molt importants com també ho és la coneguda acceleració centrífuga que és aquella que està determinada de manera irremeiable per la força centrífuga. És a dir, es tracta de l'acceleració que experimenten els cossos en moviment dins d'un sistema de rotació i que significa que aquells "fugiran" de centre.
I tot això sense oblidar tampoc al que es coneix com acceleració de Coriolis o efecte Coriolis. El científic francès que li dóna nom, Gaspard-Gustave Coriolis, va ser qui en l'any 1836 va descriure aquella que no és més que l'acceleració relativa d'un cos en moviment dins del que és un sistema de referència de rotació.
L'acceleració pot tenir diferents direccions. Quan el cos està disminuint la seva velocitat, la seva acceleració es dirigeix en sentit contrari al seu moviment. En canvi, quan un cos està augmentat la seva velocitat (és a dir, està accelerant), l'acceleració manté el mateix sentit que la velocitat.
A més de tot el que s'ha exposat no podem passar per alt el fet que també existeix el que es coneix com acceleració de les estrelles fixes. Una expressió aquesta que s'utilitza en l'àmbit de l'Astronomia per fer referència a l'interval diari en què, per un mateix meridià, el pas d'una estrella s'avança a què realitza el Sol. En concret, aquell s'ha calculat que correspon a tres minuts i cinquanta-sis segons.
Finalment, podem esmentar que l'acceleració pot fer referència a l' acte de atolondrarse o atordir d'una persona: "Carlos està accelerat i no pensa el que fa" .