Per entendre el concepte de acceleració constant, cal que primer sapiguem amb claredat a quins es refereix cadascuna de les paraules que componen l'expressió. Acceleració, que procedeix de l'vocable llatí acceleratĭo , al·ludeix a l'acte i a el resultat d'accelerar (augmentar la velocitat, atorgar rapidesa). Constant, per la seva banda, és allò que disposa de constància (perseverança o certesa).
A partir d'aquestes definicions, ja podem avançar amb la idea d' acceleració constant. Perquè hi hagi l'acceleració, 1 cos ha de canviar la seva velocitat de desplaçament. L'acceleració reflecteix com canvia la velocitat en un cert període de temps.
Suposem que un automòbil que es desplaça a 100 quilòmetres per hora arriba, deu minuts després, una velocitat de 120 quilòmetres per hora. Dit vehicle va tenir una acceleració de 20 quilòmetres per hora en un lapse de deu minuts.
Resulta impossible mantenir constant aquesta acceleració ja que, al l'incrementar la seva velocitat a 20 quilòmetres per hora cada deu minuts, l'automòbil aviat aconseguiria la seva velocitat màxima (no podria anar més ràpid). A més, un automobilista mai pot augmentar la seva velocitat de forma constant (és a dir, aplicar una acceleració constant a el vehicle) ja que ha de frenar per no xocar contra altres cotxes o per no sortir-se de el camí en un revolt, per exemple.
La velocitat, que reflecteix quant temps es triga per recórrer una distància, sí que pot arribar a ser constant. Una persona que camina per la platja sempre a el mateix ritme és probable que mantingui una velocitat constant fins que decideixi aturar-se.
Per trobar casos de acceleració constant, podem remetre'ns a un objecte en caiguda lliure, la velocitat pot anar en augment fins que arriba a la superfície. L'acceleració que intervé en aquest cas és la força de gravetat, que modifica constantment la velocitat de el cos, fent-lo caure cap a la terra cada vegada més ràpid. Una fórmula general que podem utilitzar per esbrinar la posició en l'eix i d'un cos en acceleració constant pot apreciar-se en la segona imatge.
Això pot estudiar des de la complexitat de la física, per analitzar de forma complementària diversos fenòmens, però també es pot aplicar en àmbits aliens a la ciència, com ser l'animació. En un dibuix animat, una pel·lícula de gràfics generats per ordinador o un videojoc, per exemple, aplicar conceptes de la física és necessari per crear escenes creïbles, especialment si el contingut se centra en l' acció.
La caiguda lliure és un exemple de l' moviment rectilini uniformement accelerat (la sigla és MRUA), el qual també es coneix amb el nom de moviment rectilini uniformement variat (o MRUV); es tracta d'un fenomen de la física que descriu el desplaçament d'un mòbil per una trajectòria recta mentre es troba exposat a una acceleració constant.
És important assenyalar que el MRUA és un dels casos especials de l'anomenat moviment uniformement accelerat (MUA), el qual es defineix de la següent manera: qualsevol moviment que porta a un objecte a experimentar una acceleració i mantenir la seva direcció i la seva magnitud constants a al llarg de el temps, sense perdre la fermesa.
A més de la caiguda lliure, un altre exemple de moviment en el qual s'aprecia l'acceleració constant és el d'una partícula que abandona el repòs per començar a sotmetre a una força constant que la s'accelera.