El concepte de acte troba el seu origen en el vocable en llatí actus i es troba associat a la noció de acció, entesa com la possibilitat o el resultat de fer alguna cosa. Un acte jurídic, en aquest sentit, constitueix una acció que es porta a terme de manera conscient i de forma voluntària amb el propòsit d'establir vincles jurídics entre diverses persones per crear, modificar o extingir determinats drets.
En altres paraules, es pot dir que un acte jurídic és una manifestació de voluntat amb la finalitat provocar conseqüències de dret. Aquests resultats són reconeguts per mitjà de l'ordenament jurídic.
La base de l'acte jurídic està configurada per la declaració de voluntat, la qual ha de ser conscient dels efectes que tindrà el primer, d'acord al que estipulen les lleis. L'acte jurídic busca una variació de l'estat de les coses i provoca les ja esmentades conseqüències de tipus jurídic.
Cal ressaltar que hi ha múltiples classificacions per als actes jurídics. Poden ser formals (en els quals l'eficàcia està lligada a les formalitats establertes i previstes per la llei), altres poden ser no formals (en ells, la seva possible validesa no depèn de la solemnitat), positius (el seu èxit depèn de la realització de l' acte), negatius (suposen una omissió o abstenció), unilaterals (sorgeixen per la voluntat d'una única part), bilaterals (requereixen d'el consentiment d'un mínim de dues parts), patrimonials (de contingut econòmic), familiars (drets i deures família),gratuïts (l'obligació recau sobre una única banda, sense importar quantes estiguin involucrades) o onerosos (obligacions recíproques), entre altres tipus.
Acte jurídic o fet jurídic
És important realitzar distincions entre aquests dos conceptes. Un fet jurídic constitueix un esdeveniment natural que es caracteritza per no necessitar la intervenció de la voluntat per apreciar conseqüències de dret, mentre que un acte jurídic, com ho hem dit anteriorment, necessita de l'aprovació; és a dir, ha de reunir certes condicions per poder obligar el compliment dels drets per les parts que el porten a terme. Tant l'acte com el fet jurídic són les formes de realització dels supòsits de dret.Perquè un acte jurídic existeixi com a tal, és a dir que l'expressió de la voluntat de qui el realitza es trobi emparada per la Llei, cal que reuneixi una sèrie d'elements d'existència i de validesa.
Els elements d'existència són essencials i per tant de faltar un d'ells l'acte no podria definir-se com a tal i, com actuaria la nul·litat absoluta, no podria produir cap conseqüència o efecte jurídic. Aquests elements essencials són: voluntat de l'autor de l'acte a l'hora de dur-lo a terme, objecte possible des del punt de vista físic i també jurídic, i solemnitat de la llei. Aquest últim només es requereix si l'acte és de tipus solemne; es realitza una declaració de la voluntat enfront de la llei en el propi acte (és necessari en matrimonis i signatura de testaments, entre altres actes).
En alguns casos apareixen excepcions que, fins i tot si s'haguessin complert els requisits fonamentals abans esmentats, podrien treure-li validesa a l'acte. Els mateixos es troben contemplats en la legislatura de cada nació i en cadascuna posseeixen característiques diverses. De tota manera, en la majoria s'expressa que perquè un acte sigui vàlid es necessita el consentiment i l'objecte(essencial perquè existeixi un contracte) i el mateix pot ser declarat invàlid si es prova la incapacitat d'algunes de les parts signants, si l'objecte que el protagonitza és il·lícit o si hi ha alguna alteració de l'esmentat contracte que contravingui les lleis. Si no hi ha obstacles per a la realització de l'contracte, llavors se signa l'acte jurídic, el qual obliga a ambdues parts a complir el signat alhora que assumeixen les conseqüències que per la naturalesa de l'acte signat poguessin sorgir, d'acord amb la llei que els empara.