Per definir el concepte de ordenament jurídic cal explicar amb antelació el que signifiquen cada un dels dos termes que el conformen.
Ordenament serveix per referir-se a la acció i efecte d'ordenar. Es tracta d'un verb que remet a organitzar una mica d'acord a una manera o pla convenient, dirigir una causa a un fi prèviament determinat o enviar a algú que realitzi una determinada acció. Quan es tracta d'aquest últim cas es parla d' una persona amb una determinada autoritat sobre una altra per indicar-li que realitzi una determinada acció; per exemple, una mare pot ordenar-li al seu fill que es renti les dents abans d'anar a dormir o un cap al seu empleat pot indicar què fer per millorar el treball de l'empresa.
Jurídic és allò que pertoca a l' dret o que s'ajusta a ell. Al seu torn aquest concepte es troba relacionat amb el de el qual fa referència a el de la legislació.
Partint d'aquesta base podem dir que el ordenament o ordre jurídic és el sistema de normes que regeixen l'organització legal d'un determinat lloc i època. Això vol dir que l'ordenament jurídic pot variar segons la ciutat, província o país, o d'acord a el moment històric en qüestió.
A el dia d'avui la majoria de les nacions s'identifiquen amb un tipus d'organització democràtica; per tant la següent explicació podria ser vàlida per a qualsevol d'elles. En una societat on regeix la democràcia, l'ordenament jurídic està compost per la Constitució (la norma suprema d'un Estat), les lleis, els reglaments, els tractats, les convencions, les disposicions i altres regulacions.
La societat, per tant, s'organitza segons el seu ordenament jurídic, que està vinculat a l' dret objectiu (el conjunt de normes pel qual es regeix una comunitat). Els diferents components de l'ordenament jurídic s'articulen de manera coordinada, a través d'una jerarquia normativa (amb la Constitució a la part més alta) i respectant certs principis (com la temporalitat, que consisteix que la llei més recent deroga a la precedent).
És important destacar que l'ordenament jurídic és dinàmic, ja que l' Estat compta amb potestats legislatives que li permeten adaptar les normes a les necessitats específiques de la població.
Diferències entre ordre jurídic i ordenament jurídic
Ordre jurídic i ordenament jurídic són dues expressions que solen emprar-se indistintament en la parla col·loquial per referir-se, generalment, a la segona d'elles. No obstant això, en un llenguatge jurídic rigorosament tècnic cal que sapiguem distingir-les. Les dues pertanyen a entitats diferents.
L'ordenament jurídic, es defineix com el conjunt unitari de normes que regeixen en un determinat moment i espai. És una entitat normativa, de natura, i com a tal, ideal.
Això ens porta a dir que entre l'ordre i l'ordenament hi ha una feble línia que les divideix: l'ordre està primer, informa la legislació sobre allò que la societat entén com a necessari o imprescindible perquè la vida en societat funcioni correctament, i el ordenament ho posa en paraules i pràctica. És a dir que aquest últim no aconsegueix la seva finalitat, si no és a través de l'ordre.
D'altra banda tampoc s'ha de confondre ordenament jurídic amb sistema jurídic. El primer és de caràcter normatiu, mentre que el segon, de caràcter cognoscitiu. És a dir que es troba format pels coneixements i la informació inherent a el Dret i es mou en el pla de la teoria. La proximitat entre tots dos és que l'ordenament proporciona la matèria perquè el sistema faci una reconstrucció científica segons els criteris teòrics acumulats.
Finalment, el concepte de comunitat jurídica és la col·lectivitat d'éssers humanes que la conformen i que fan possible el normal funcionament de la resta dels conceptes abans expressats.