Abans d'entrar de ple en el significat de el terme fet jurídic, anem a procedir a conèixer l'origen etimològic de les dues paraules que li donen forma:
-Fet, en primer lloc, deriva de el llatí, exactament de "factum, factus", que emana, al seu torn, de l'verb "facere", que és sinònim de "fer".
-Jurídic, en segon lloc, també podem establir que procedeix de el llatí. Si és el cas, de "iuridicus", que deriva de l'vocable "ius, iuris" i que és sinònim de "Dret".
Un fet és un esdeveniment, un succés, una obra o alguna cosa que es concreta. Jurídic, per la seva banda, és allò que s'ajusta a el dret: el conjunt de les normes que regulen i ordenen les relacions humanes i que expressen un ideal de justícia.
A partir d'aquestes idees, resulta senzill comprendre què és un fet jurídic. Es tracta d'una acció que provoca un efecte jurídic (és a dir, una conseqüència legal).
Un fet, en aquest marc, és un acte realitzat per un ésser humà que, un cop concretat, ja no pot deixar de ser. En el cas d'un fet jurídic, aquest acte produeix un efecte jurídic determinat. Hi ha una norma que estableix que, davant la producció de el fet en qüestió, s'origina una conseqüència a nivell jurídic.
L'efecte d'un fet jurídic pot consistir en la adquisició, la modificació o la pèrdua d'un dret. Aquesta conseqüència dependrà de l'ordenament jurídic en el qual s'emmarca el fet. Els fets jurídics sempre es troben tipificats de manera objectiva en les normes.
D'acord a les seves característiques, el fet jurídic pot ser humà (es realitza voluntàriament) o natural (es concreta de manera involuntària). També pot classificar-se com negatiu o positiu pel seu contingut, o com simple o complex segons la seva composició.
El naixement i la mort d'una persona, per exemple, són fets jurídics, igual que la redacció d'un testament o la signatura d'un contracte. Com es pot advertir, tots aquests actes tenen una conseqüència jurídica, més enllà de les diferents particularitats de cada un.
Altres clars exemples de fets jurídics són el naixement d'una persona, un genocidi, la promulgació d'una llei, un cop d'estat, una declaració de guerra…
De vegades, solen confondre fet jurídic i acte jurídic. No obstant això, la diferència entre ells és molt clara i concreta: mentre que en el fet jurídic no hi ha una voluntat humana, en l'acte jurídic sí que n'hi ha. És a dir, aquest és una acció amb conseqüències jurídiques per voluntat humana.
Així mateix, és interessant conèixer que en ocasions els dos termes van de la mà. Bona mostra d'això és que hi ha exemples de fets jurídics que, a més, també són actes jurídics. Aquest seria el cas, per exemple, la signatura d'un contracte, la comissió d'un delicte o l'atorgament del que es coneix com a consentiment matrimonial.
Els actes jurídics, a més, és interessant conèixer que els ha de molts tipus: unilaterals, bilaterals, formals, no formals, positius, negatius, de família, patrimonials, causats, abstractes de causa, gratuïts, onerosos, d'última voluntat…