El concepte de cèl·lula (paraula procedent de el llatí cellula ) posseeix tres grans usos. D'una banda, refereix a l' constituent primordial dels éssers vius, el qual té la capacitat de reproduir-se de manera independent i que està composta per un citoplasma i un nucli que es troben protegits per una membrana.
El citat citoplasma es caracteritza perquè es troba entre les altres dues parts esmentades, el nucli i la membrana, perquè està format pels anomenats orgànuls cel·lulars (mitocondris, cloroplasts, ribosomes, reticle endoplasmàtic, lisosomes…) i perquè compta amb tres funcions fonamentals.
En concret, aquestes tres esmentades funcions són: l'estructural perquè no només és el que li dóna forma a la cèl·lula sinó també la clau dels seus moviments; la nutritiva ja que compta amb substàncies que després es transformen en energia; i la d'emmagatzematge ja que guarda substàncies de reserva.
Per la seva banda, el segon component de la cèl·lula és el nucli. Aquest determina que hi hagi dos tipus clarament delimitats d'aquelles. Així, d'una banda, hi ha les anomenades cèl·lules eucariotes que són les que tenen un nucli veritable i separat de l'citoplasma; i de l'altra hi ha les procariotes en què els diferents elements d'aquell no només no estan definits sinó que a més es presenten barrejats amb dit citoplasma.
I finalment, com hem esmentat anteriorment, hi ha la membrana que es caracteritza per ser semipermeable, dinàmica i amb capacitat per a modificar-se. Així mateix, cal subratllar el fet que està formada per dues substàncies de tipus orgànic com són els lípids i les proteïnes.
Entre les funcions més rellevants que té aquest tercer component es troben el aïllar i protegir aquella del que és l'exterior, el regular el pas de substàncies nutrients a la cèl·lula i la sortida de deixalles, i finalment, en relació amb l'anterior cap, el permetre o denegar el pas de substàncies.
D'altra banda, una cèl·lula és un conjunt de individus que funciona amb independència dins d'una organització, ja sigui de caràcter polític, terrorista, religiós o d'un altre tipus. Per citar un exemple que permeti apreciar aquest significat: "Els responsables de l'atemptat van ser tres homes que pertanyen a una cèl·lula d'Al-Qaida que opera a Europa" .
Finalment, la noció de cèl·lula també permet fer esment a una cel·la o cavitat de proporcions petites (com ho és, per esmentar un cas concret, la cèl·lula d'un monestir).
En el cas de les cèl·lules dels organismes vius, solen tenir dimensions microscòpiques. D'acord a la quantitat de cèl·lules que posseeixin, els éssers vius poden ser classificats com unicel·lulars (tenen només una cèl·lula, per ex.: els protozous) o pluricel·lulars (compta amb moltes cèl·lules, com els éssers humans, que tenim centenars de bilions).
En 1839, Matthias Jakob Schleiden i Theodor Schwann van proposar la teoria cel·lular, que assenyala que tots els organismes estan formats per cèl·lules i que aquestes deriven d'altres precedents. D'aquesta manera, les funcions vitals emanen de la interacció entra les cèl·lules, que fins i tot transmeten la informació genètica de generació en generació.
Pot diferenciar-se, així mateix, entre dos grans tipus de cèl·lules: les procariotes (que no tenen un nucli cel·lular diferenciat, sinó que el seu ADN es troba dispers en el citoplasma) i les eucariotes (presenten la informació genètica en un nucli cel·lular).