Abans de procedir a determinar el significat de el terme cèl·lula animal, es fa necessari arribar a descobrir l'origen etimològic de les dues paraules que li donen forma:
-Célula prové de el llatí. Exactament deriva de "cèl·lula", que significa "petita cel·la". Es forma a partir de la suma de el substantiu "cella", que pot traduir-se com "cel·la", i de l'sufix diminutiu "-ula".
-Animal, d'altra banda, també deriva de el llatí. En concret, procedeix de "animal, animalis".
Les cèl·lules són les unitats fonamentals amb capacitat de reproducció independent que formen els éssers vius. Es tracta d'elements microscòpics que presenten un nucli i un citoplasma, els quals estan tancats en una membrana. Un animal, d'altra banda, és un ésser viu que pot desplaçar-se pel seu propi impuls i que sent.
Les cèl·lules animals, per tant, són aquelles que es troben en els teixits d'aquest tipus d'organismes. Les cèl·lules vegetals, en canvi, componen els teixits de les plantes.
A l'comptar amb un nucli definit per l'existència d'una membrana nuclear, les cèl·lules animals formen part del grup de les cèl·lules eucariotes (també anomenades cèl·lules eucariotes). A la membrana nuclear, que és porosa, es troba la informació genètica. Les cèl·lules procariotes, per la seva banda, no disposen de membrana nuclear i la seva informació genètica està dispersa en el citoplasma.
A l'interior d'una cèl·lula animal, en definitiva, és possible reconèixer diverses estructures. D'una banda hi ha la membrana cel·lular, que constitueix l'embolcall de la cèl·lula i la delimita. Endins es troben el nucli cel·lular (amb la membrana nuclear que tanca a l'nucleoplasma, on s'ubiquen el nuclèol i la cromatina) i el citoplasma (on es poden distingir diversos orgànuls, com els ribosomes, els centríols, el reticle endoplasmàtic rugós i llis; l'aparell de Golgi, els lisosomes, i les mitocòndries).
La manca de parets cel·lulars rígides fa que les cèl·lules animals tinguin la capacitat d'adquirir formes molt diverses. En certs casos, aquestes cèl·lules fins i tot poden fagocitar altres estructures.
A més de tot això, no podem passar per alt una altra sèrie important de dades sobre la cèl·lula animal com són els següents:
-Es considera que, de mitjana, hi ha uns 200 tipus de cèl·lules animals.
-Dins de les cèl·lules animals podem establir que hi ha una classificació que les agrupa en quatre: les cèl·lules musculars, les cèl·lules sanguínies, les cèl·lules nervioses i les cèl·lules epitelials.
-De l'esmentat aparell de Golgi cal destacar que té unes funcions realment importants. I és que s'encarrega de la modificació de proteïnes, de la producció de membrana plasmàtica, de la secreció cel·lular i de la formació de limosomas. No menys rellevant és que es divideix en tres regions: la regió trans-Golgi, la regió cis-Golgi i la regió medial.
-És interessant saber que, per regla general, les cèl·lules animals es diferencien de les vegetals en que compten amb un diàmetre inferior. A més, cal tenir clar que compten amb l'objectiu de dur a terme una funció realment definida.