El concepte de caixa d'estalvis pot utilitzar-se de diferents maneres. En alguns països, es diu caixa d'estalvis a un tipus de compte bancari.
Una caixa d'estalvi, en aquest sentit, és un compte en la qual el client diposita els seus diners perquè el banc el guardi i li pagui interessos per la suma dipositada. Aquest diners està a disposició de l'usuari, que pot extreure de la caixa d'estalvis en qualsevol moment.
Aquestes caixes d'estalvi poden tenir vinculats diferents productes i serveis, com targetes de dèbit, targetes de crèdit i banca electrònica. El titular de la caixa d'estalvis també pot lliurar el nombre de la caixa a altres persones perquè realitzin dipòsits en aquest compte o facin una transferència de diners.
Un traductor que ofereix els seus serveis de manera independent, per exemple, pot manejar-se amb una caixa d'estalvi per cobrar els seus treballs. Quan rep un encàrrec, d'aquesta manera, el traductor envia les dades de la seva caixa d'estalvi perquè el contractant li dipositi o li transfereixi els honoraris acordats.
A diferència del compte corrent, la caixa d'estalvi no permet tenir xecs ni utilitzar més diners de què està disponible en el saldo. El titular d'un compte corrent, en canvi, pot efectuar un gir en descobert, fet que suposa contraure un deute.
Quan es parla de caixa d'estalvis , amb l'últim terme en plural, es pot fer referència a una entitat creditícia que s'orienta a finançar a petites empreses ia grups familiars. Aquestes caixes d'estalvis tenen una finalitat social i no tenen afany de lucre.
La caixa d'estalvis, a l'èsser una entitat de crèdit, forma part d'ell mateix grup que les cooperatives de crèdit i els bancs. No obstant això, té certes característiques ben definides que la diferencien dels altres components; per exemple, mentre que els bancs són societats anònimes, el caràcter de les caixes d'estalvis és fundacional, raó per la qual estan obligades a destinar una porció dels seus ingressos a fins socials.
A Espanya, les caixes d'estalvis són entitats que gaudeixen de la mateixa llibertat que les altres entitats financeres per dur a terme les seves operacions. Si bé la seva finalitat és social, funcionen basant-se en criteris de mercat. Després de la crisi financera que va tenir lloc l'any 2008, el sector va haver de travessar un procés de reestructuració i concentració, i en poc temps van ser desapareixent gairebé totes les caixes d'estalvis a excepció de dos: Colonya, Caixa Pollença i Caixa Ontinyent .
La regulació de les caixes d'estalvis a Espanya està a càrrec de la Llei de Caixes d'Estalvis i Fundacions Bancàries, i la seva creació ser regeix pel Decret 1838/1975. De la mateixa manera, les normatives que fan referència a infraccions, sancions i recursos propis, entre altres de les que s'apliquen a les entitats de crèdit les afecta directament.
En el passat, la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis era el punt en el qual s'agrupaven aquestes entitats, encara que després de la posada en vigor de la Llei 26/2013 també van començar a formar-ne part les entitats de crèdit i les fundacions bancàries. Fins a l'any 2009, el 96,3% de la població espanyola tenia a l'almenys una sucursal a la seva localitat de residència.