L'adjectiu conductor s'utilitza per qualificar allò que condueix (guia, transporta, dirigeix). Elèctric, per la seva banda, al·ludeix al que té, necessita o transmet electricitat: la forma d'energia que es basa en la força manifestada pel rebuig o l'atracció entre partícules que tenen càrrega.
Un conductor elèctric, d'aquesta manera, és un material que possibilita la transmissió d'electricitat. Aquesta capacitat està donada per la escassa resistència que exerceix davant el moviment de la càrrega elèctrica.
Existeixen diferents classes de materials que actuen com a conductors elèctrics. Els més eficients són els metalls com el coure, la plata, el ferro, el alumini i el or. No obstant això, alguns materials que no són metalls, com una solució salina o el grafit, també funcionen com a conductors elèctrics.
Si tenim en compte la manera en el qual el conductor elèctric realitza el seu treball, llavors podem elaborar una classificació dels diferents materials que ens retorna els següents tres grups:
* Metàl·lics: aquests conductors elèctrics actuen de forma electrònica, ja que es basa en electrons lliures per portar les càrregues. Justament, això pot tenir lloc perquè els integrants d'aquest grup són els metalls i els aliatges;
* Electrolítics: es tracta d'aquells que posseeixen una conducció de classe iònica. Això vol dir que les substàncies han de travessar una dissociació total o parcial, per donar lloc a la formació d'ions positius o negatius, els quals s'encarreguen de portar les càrregues. En aquest cas, es donen una reacció química i un desplaçament de matèria a el mateix temps que passa el pas del corrent elèctric;
* Gasosos: com el seu nom indica, aquests conductors elèctrics són gasos. És clar que no pot ser qualsevol gas, sinó un que hagi estat sotmès a la ionització, procés que el torna capaç de conduir l'electricitat. Tot i que és cert que aquest tipus de conductor elèctric no s'usa amb molta freqüència, no podem evitar que l'aire mateix (un gas que ens envolta constantment) actuï d'aquesta manera, per exemple, a l'relacionar-se amb les descàrrega elèctriques i els llamps, entre altres casos.
A nivell industrial i casolà, el conductor elèctric més usat és el coure. Això es deu a la relació existent entre el seu cost i la seva capacitat com a conductor. Per això els cables de coure s'empren amb molta freqüència.
Prenguem el cas d'un televisor que necessita del corrent elèctric per funcionar. L'aparell compta amb un cable per a realitzar la connexió a una presa de corrent, formant així un circuit elèctric. El cable de la televisió està compost per un conductor elèctric d'un o més fils, envoltat per una capa de farciment i protegit per un aïllament i una coberta que li brinda protecció mecànica.
Una de les operacions que els tècnics han de dur a terme amb gran freqüència quan treballen amb conductors elèctrics és mesurar el seu nivell de conductivitat. Per a això poden usar diversos instruments i tècniques; a grans trets, podem dir que el mesurament convencional consisteix en l'aplicació d'un voltatge entre dos elèctrodes i després calcular la resistència de la solució.
Les solucions amb un grau alt de conductivitat elèctrica generen corrents grans. Perquè la intensitat del corrent pugui ser continguda en una solució d'aquestes característiques, hem de fer més petita la superfície de la sonda, o bé augmentar la distància entre els dos pols. Per això cal fer servir sondes que s'adaptin als rangs de mesura de cada prova.