El ego és, per a la psicologia, la instància psíquica a través de la qual l'individu es reconeix com jo i és conscient de la seva pròpia identitat. L'ego, per tant, és el punt de referència dels fenòmens físics i mitja entre la realitat de l'món exterior, els ideals de l'superjò i els instints de l'allò.
Per la psicoanàlisi freudià el això (id) està compost pels desitjos i els impulsos. El superjò (superego), en canvi, està format per la moral i les regles que un subjecte respecta a la societat. El jo (ego), finalment, és l'equilibri que permet que el home pugui satisfer les seves necessitats dins dels paràmetres socials.
Encara que alguns corrents rebutgen aquesta divisió de la ment en tres persones diferenciades, per Sigmund Freud la personalitat humana està composta tant pels elements conscients com pels impulsos inconscients.
L'ego, que evoluciona amb la edat, intenta complir amb els desitjos de l'allò de manera realista i conciliándolos amb les exigències de l'superjò. El jo, per tant, canvia amb el pas el temps i d'acord a el món extern.
Freud creu que l'ego transcendeix el sentit d'un mateix per esdevenir un sistema de funcions psíquiques de defensa, funcionament intel·lectual, síntesi de la informació i memòria, entre d'altres. El jo suposa el primer pas d'el propi reconeixement per experimentar alegria, càstig o culpabilitat.
Un altre dels molts autors que han treballat i estudiat sobre el jo i de l'ego és el psicoanalista francès Jacques Lacan, que va arribar a establir que, sota el seu punt de vista, aquell venia a ser una alienació per al propi ésser humà. I és que l'individu es veu en tot moment en el seu ego, sense oblidar tampoc que la formació de l'ego es produeix en un primer moment dins del que seria un triangle format per la seva mare, el mateix individu i l'objecte a.
En el llenguatge col·loquial, finalment, se sol fer referència l'ego com excés de autoestima. Per exemple: "Aquest actor té tant ego que, en algun moment, va xocar contra una paret" .
A més de tot el que s'ha exposat no podem passar per alt el fet que hi ha dues paraules molt utilitzades en el nostre idioma que precisament se sustenten en la paraula ego. D'una banda, ens trobem amb el terme egòlatra, que procedeix de el grec, i que ve a definir a aquella persona que practica l'egolatria, és a dir, que té un amor exagerat de si mateixa.
D'altra banda, hi ha la paraula egoista que, de la mateixa manera, és un adjectiu que s'empra per fer referència a tot individu que no només té un amor excessiu per la seva pròpia persona sinó que a més això el fa estar en tot moment pendent del seu propi interès sense tenir en compte el de les altres persones que l'envolten.
Així mateix també cal subratllar que ego és el nom que se li dóna a un important àmbit d'el món de la moda. Concretament podem establir que EGO és una plataforma de joves talents que es desenvolupa cada dos anys dins del que és la Mercedes-Benz Fashion Week de Madrid.