El terme il·lusió té el seu origen en el llatí il·lusió . Es tracta d'un concepte o una imatge que sorgeix per la imaginació oa través d'un engany dels sentits, però que no té veritable realitat.
Vinculada als sentits, una il·lusió és una distorsió de la percepció. Es pot parlar d'il·lusions òptiques (les més usuals), il·lusions olfactives, il·lusions auditives, il·lusions gustatives o il·lusions tàctils.
La il·lusió òptica porta a percebre la realitat de manera distorsionada a través de la vista. Aquesta distorsió pot ocasionar-se per qüestions fisiològiques (mitjançant una estimulació excessiva en els ulls o al cervell) o cognitives (segons la forma en què percebem el món).
Entre les il·lusions òptiques més significatives i famoses hauríem de destacar, per exemple, als miratges. Aquests es produeixen com a conseqüència de la percepció d'objectes que veiem lluny i que a l'reflectir-se en una superfície llisa donen lloc a una superfície líquida que en realitat no existeix. El més clar exemple de miratge és el que té lloc en els deserts on les circumstàncies a què està sotmès l'individu i les característiques de el lloc produeixen que aquell vegi coses que en realitat no existeixen.
L'holograma és un altre tipus important d'il·lusió òptica. Aquest podem dir que és fruit d'una tècnica fotogràfica que permet el desenvolupament d'imatges tridimensionals. No obstant això, tampoc podem oblidar altres il·lusions d'aquesta mena com ara la irradiació, la il·lusió de quadrícula o el estereograma.
La il·lusió mental, també anomenada mentalisme, és, per la seva banda, aquella ciència o art que fa que qui la desenvolupa faci servir la suggestió, l'agilitat mental o la màgia escènica per a poder escometre control mental, psicoquinesis, clarividència o precognición. Podem establir més que aquell és una branca dins del conegut com il·lusionisme.
Per a la psicologia, la il·lusió és una esperança que no té fonaments. En sentit simbòlic, pot dir-se que una il·lusió és un miratge (cosa que sembla real però que no ho és): "Tenia la il·lusió de solucionar les coses amb ella però em vaig adonar que és impossible" , "Vaig pensar que podia guanyar la cursa, encara que era només una il·lusió " .
Cal destacar que l'accepció positiva d'il·lusió ( "La meva il·lusió més gran és viatjar a Europa per retrobar-me amb el meu avi" ) només existeix en l'idioma espanyol. En altres llengües, el terme sempre està relacionat a allò que manca de sosteniment.
Es coneix com il·lusionisme, finalment, a l'art escènic que consisteix a utilitzar diversos mitjans per crear la il·lusió de passa una cosa impossible des del punt de vista lògic: "Ahir a la nit vaig veure a la televisió a un il·lusionista que va tallar a la meitat a una noia" .
Molts són els personatges que al llarg de la història s'han convertit en un referent dins de l'il·lusionisme. No obstant això, entre tots ells adquireix especial rellevància el francès Jean Eugène Robert-Houdin, que ha estat qualificat com el pare de la màgia moderna. Entre els trucs que va realitzar al llarg de la seva carrera i que després es van generalitzar destaca aquell en el qual una persona de el públic li disparava i ell no només no queia ferit sinó que apareixia amb la bala entre les dents.