Segons la definició teòrica, com llenguatge s'entén a un sistema de comunicació que posseeix una determinada estructura, contingut i ús. La programació és, en el vocabulari propi de la informàtica, el procediment d'escriptura de l' codi font d'un programari. D'aquesta manera, es pot dir que la programació li indica a el programa informàtic quina acció ha de dur a terme i quina és la manera de concretar-la.
Amb aquestes nocions en clar, podem afirmar que un llenguatge de programació és aquella estructura que, amb una certa base sintàctica i semàntica, imparteix diferents instruccions a un programa de ordinador.
A l'hora d'establir l'origen de el llenguatge de programació hem de fer referència, sense cap dubte, a Ada Lovelace que està considerada com la primera programadora d'ordinadors coneguda arreu del món. Per aquest motiu, curiosament que es parlés en el seu honor de el llenguatge de programació Ada. I és que aquesta figura va dur a terme no només la manipulació d'una sèrie de símbols per a una màquina de l'científic britànic Charles Babbage sinó també la consecució de l'establiment de les instruccions necessàries perquè un computador pogués realitzar una sèrie de càlculs inicials.
Dins del que és el llenguatge de programació és molt important subratllar que els professionals que es dediquen a desenvolupar aquest treballen amb un conjunt d'elements que són els que donen forma i sentit a el mateix, els que permeten que aquells funcionin i aconsegueixin els seus objectius. Entre els mateixos es trobarien, per exemple, les variables, els vectors, els bucles, els condicionants, la sintaxi o la semàntica estàtica.
Les seqüències de programació per a les accions més usuals van ser associades per ser denominades amb noms fàcils de memoritzar (com ADD o MUL). A el conjunt d'instruccions se l'anomena llenguatge assemblador.
Cal diferenciar entre el llenguatge de programació i el llenguatge informàtic. Hi llenguatges informàtics que no són, en realitat, llenguatges de programació, com és el cas de l' HTML (1 llenguatge de marques).
El llenguatge de programació té la capacitat d'especificar, de forma precisa, quines són les dades que ha de treballar un equip informàtic, de quina manera han de ser conservats o transferits aquestes dades i què instruccions ha de posar en marxa l'ordinador davant de certes circumstàncies.
Hi ha diversos llenguatges de programació, el que ha portat a el desenvolupament de intèrprets (programes que adapten les instruccions trobades en un altre llenguatge) i compiladors (aquells programes que tradueixen d'un llenguatge a un altre).
D'acord al seu nivell d'abstracció, es parla de llenguatge de màquina (són les cadenes binàries que poden ser llegibles de manera directa per l'ordinador), llenguatge de baix nivell (el llenguatge de programació que s'apropa a el funcionament d'un ordinador), llenguatge de mig nivell (comparteix característiques amb els llenguatges de baix nivell però també amb els més avançats) o llenguatge d'alt nivell (format per elements de el llenguatge humà).
Molts són els llenguatges que existeixen actualment al mercat de la tecnologia i la informàtica. No obstant això, entre els més importants podem citar Pascal, Visual Basic, SQL, Delphi, Lingo, Cobol, HTML o Java. Aquest últim, per exemple, es caracteritza perquè va ser desenvolupat l'any 1995 pel científic de la computació James Gosling i perquè està orientat a objectes.
Mentrestant, el citat llenguatge HTML podem establir que és un dels més importants de l'actualitat ja que és el que s'utilitza per elaborar pàgines web.